divendres, 26 de febrer del 2010

Volen fer safareig! (i 2)

Deia a l’anterior article que hi ha interessos molt evidents en parlar malament de la salut de Montcada i aixecar veus d’alarma. És una irresponsabilitat i una manipulació descarada.
Jo crec, que davant de diferències d’opinió, les decisions les hem de fonamentar en criteris objectius, no en interpretacions. Aquí no té més raó qui més crida, qui més soroll fa al carrer o qui té el megàfon més gran per a divulgar-ho. A ningú se l’escapa que hi ha interessos que manipulen molt aquests moviments, aquestes plataformes, amagant-se darrera per treure profit, manipulant l’opinió pública.
Qualsevol excusa és bona per treure profit. D’uns temps ençà, he observat que l’agressivitat dialèctica de la portaveu d’ERC s’iguala a la del PP. El resultat és que ERC i PP ara van de la mà, al menys en les formes, potser no tant en el fons. Francament, crec que la portaveu d’ERC, la que sovint anomeno la beti-contra –en euskera beti=siempre– ha perdut els papers alineant-se tàcticament amb el PP. Ningú ho entén! Quan dues opcions (suposadament) ben extremes s’uneixen, és que una l’ha guanyat el terreny a l’altra. PP ha plantejat una estratègia ben astuta, intentant convertir qualsevol tema de ciutat en un front comú de tota l’oposició contra el govern. Iniciativa no ha caigut en aquest parany, ERC sí. No veuen sospitós que la del PP, tot i que amb ironia, afalagui tant a la d’ERC? Ja s’ho trobaran.
Però, pel que ens importa, no tenim cap mena de dubtes. Els informes ens diuen que la salut del nostres veïns i veïnes és semblant a la dels municipis de l’entorn.
Aquell que vulgui zero riscos, s’ha equivocat de planeta, o d’estil de vida. El debat és molt més ampli. El model de vida occidental, del que ningú vol prescindir, genera externalitats negatives. Oi que tothom vol tenir aigua calent a casa seva, calefacció, vies de comunicació a tocar, cotxe propi, habitatge digne i anar de tant en tant al McDonals? Doncs tot això representa contaminació al fabricar-ho, al transportar-ho, mentre es consumeix i després generant brossa, a més de embussos, sorolls i congestió en el transport de mercaderies i de vehicles privats i públics. L’objectiu de les Administracions és que aquestes externalitats estiguin dins d’uns marges acceptables. Voler eliminar-les és impossible. L’Arcàdia feliç no existeix.
Com comencem a desconfiar de tothom, anem bé!! Com comencem a sospitar que el què ens diuen, el què llegim, el què veiem, o allò què ens envolta és mentida o un teatre orquestrat de figurants, el següent pas és anar al metge, al psicòleg, perquè no hi toquem! I si després d’anar desconfies del que et diu vamos apañaos.
Per a la gran majoria de gent el informe de Marina Geli mereix tots els respectes. Malgrat tot, tal i com varem dir al Ple municipal, volem demanar un informe complementari més extens que corrobori o desmenteixi que la nostra salut és semblant a la dels veïns del voltant. Hi ha gent que fa safareig amb aquest tema, però amb la salut no s’hi juga. No es pot enganyar a la gent dient el què es diu: que ens estan enverinant per viure a Montcada. Hi ha molts que, per interessos electoral i polítics, no paren d’escampar-ho. Però els informes mèdics no ens diuen això, ni molt menys. Montcada i Reixac és una ciutat tan digna com la que més, i la ciutadania té una salut semblant a la de qualsevol persona de l’entorn o de Catalunya. Dir el contrari, simplement, és mentir!
Tal i com es va decidir a la moció aprovada en el darrer Ple, continuarem treballant i exigint més estudis, per aconseguir la màxima seguretat mediambiental possible. No ens conformarem amb menys.

Volen fer safareig! (1)

En el ple municipal de l’ajuntament de Montcada i Reixac del mes de febrer, vam tenir que tornar a sentir dels mateixos la cantarella de sempre sobre la Lafarge Cementos i la salut de la ciutadania. Està clar que estem en campanya electoral i tothom vol fer safareig!! La portaveu a Montcada del partit del Sr. Aznar, Rajoy i Camps, se la veia molt contenta sembrant dubtes sobre la nostra salut, amb desqualificacions personals que la posaven en evidència. El portaveu d’Iniciativa també es va lluir. Va deixar caure expressions com no deixem que els tècnics ens treguin el sentit comú (sic!) Quan el sentit comú si és patrimoni d’algú és de tothom, no d’uns quants!! I a més la complexitat tecnològica ens allunya encara més d’aquella forma de coneixement directe i fàcil. Ara tot és més complex. Malgrat tot, els informes tècnic ens diuen que la salut dels nostres conciutadans és tan normal com la de qualsevol altre. Ni millor ni pitjor. Res de nou, aquests episodis ja els hem viscut a M ontcada i Reixac. Potser algú se’n recorda de l’antiga incineradora que teníem a la ciutat. Tothom deia que la seva activitat estava enverinant-nos. Ven fer un estudi a la Universitat Rovira i Virgili i les conclusions era que l’impacte de les activitats de la incineradora en la salut pública quedava difuminada per la pròpia característica de la ciutat, on el veritable impacte el tenim, com qualsevol ciutat metropolitana, densa i propera a gran vials i nusos de comunicació, en el transit rodat. Segons els estudis realitzats (Catalunya, Espanya, Europa), el 80 % de les partícules pm10 i de NOx són atribuïdes al trànsit motoritzat. Montcada no és cap excepció tot i tenir empreses singulars, que al mateix temps són les més controlades per les administracions competents. Res a veure amb les alarmes que alguns estan aixecant amb dades que res tenen a veure amb la realitat.
Ho he dic moltes vegades i ho tornem a repetir. És irresponsable l’alarmisme que veus interessades estan creant i expandint per tot arreu sobre la salut dels veins i veïnes de la ciutat. Lafarge està a la banqueta dels acusats. Ha passat en ben poc temps a ser el diable de tots el mals i responsable directe de l’estat de la nostra salut. Es vol presentar a la cimentera com la responsable de les morts, malalties, avortaments i infermetats congènites i degeneratives de la gent de Montcada. Desprès de sentir el que se sent, arribes a la conclusió de que viure aquí, a Montcada, és un suïcidi o la prova de major insensatesa que un pot prendre a la seva vida.
Per altra banda, se’ns acusa a l’Ajuntament de la ciutat que defensem la fàbrica. Però el que defensem és el sentit comú i, per sobre de tot, la salut, i també la defensa els llocs del treball de Lafarge i de totes les empreses auxiliars que envolten aquesta activitat econòmica. Sovint penso que la dreta es frega les mans al veure aquest tipus de debats. Les esquerres ens esbatussem entre nosaltres. Perquè sabeu el que han fet les dretes amb els temes de mediambient quan han governat a Espanya o a Catalunya, o als EE.UU? Ho sabeu? Doncs, ser més tolerants que ningú amb les emissions, permetre activitats que atenten la salut i defensar-lo com una mostra de la llibertat econòmica. Nosaltres, en canvi, volem que hi hagi activitat econòmica però amb estrictes controls mediambientals. No si val tot. Volem preservar la salut per sobre de tot, també els llocs de treball i l’activitat econòmica, i més a l’actual situació de crisis on moltes empreses aprofiten els dubtes de la ciutat com excusa per fer o desfer.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Iluminado














Hace unos días me llegó por el facebook unos comentarios no positivos de unos amigos sobre un artículo que Eduard Punset ha editado recientemente. Me comentaron lo desacertado de la opinión del director de Redes. Decidí leerlo y coincido con ellos que sus palabras, cuando menos, son sorprendentes. El artículo lo tituló Los políticos no velan por la mayoría. Evito hacer referencias directas sobre el mismo, pero viene a decir que a los que nos dedicamos al servicio público, seamos cargos electos o no, nos interesa bien poco sin son más los que están satisfechos con lo que hacemos que los que no. Y que en último extremo estamos embutidos de un servilismo ciego y egoísta a nuestros únicos intereses. Afirmando directamente que toda la regulación que genera una administración –poniendo el ejemplo de los límites de velocidad en los accesos a las grandes ciudades– se hace de forma insensata, porque, en el fondo, a la mayoría le gustaría ir más rápido. Dice que los políticos cuando gobiernan –si es que lo hacen, insinúa– lo que persiguen es atizar el odio de los demás, para generar enfrentamientos y divisiones, que nos desentendemos de los problemas de la gente y que, en suma, somos una panda de insensatos y de aprovechados que sólo miramos por nosotros mismos. En el fondo, viene a decir, sin decirlo, prescindibles. La verdad es que uno no da crédito de las cosas que acaba leyendo. Es este un populismo rancio que ahonda sus raíces en la desconfianza interesada de la democracia representativa, que tacha de oligarcas a la clase política y que huele a aristócrata. Berlusconis, Chavezs, Castros y otros que evito citar lo practican o lo practicaros hace ya muchas décadas
Cuando leo todo esto me da pena. Punset, a estas alturas pontifica desde un supuesto trono que le ha dado su faceta de divulgador científico y de político experimentado que ha militado en multitud de partidos, y que ha tenido cargos públicos de todo tipo. Sólo unos pocos datos. Eduard Punset militó de joven en el partido comunista, durante el franquismo, después con la democracia fue un líder destacado de Centristes de Catalunya-UCD, parlamentario y ministro de Relaciones para las Comunidades Europeas. Mas tarde dejó la UCD y se presentó por las listas de CiU en las elecciones generales de 1982, y después de dejar el escaño entró en el Centro Democrático y Social de Adolfo Suárez por el que fue europarlamentario en dos legislaturas, hasta 1994. Intentando conseguir una nueva acta de europarlamentario en las europeas de 1994 presentándose con un partido denominado Foro, con el que obtuvo un estrepitoso fracaso. Y yo me pregunto, ¿cómo es posible que alguien que, durante tantísimos años ha estado viviendo de la política, día si y día también, haya tardado tanto tiempo en darse cuenta que es una pérdida de tiempo?
Ahora en su faceta de divulgador científico, de escritor de best sellers, y de supuesto "gurú de la felicidad", ha ganado una gran audiencia y aprovecha su púlpito mediático para criticar –sobre todo y esto es lo que hay que destacar– a la izquierda, que son los que recurren a la regulación para corregir desequilibrios y la defensa del interés general. Punset es un liberal de nacimiento, de buena cuna y de aspiraciones aristocráticas. Leer lo que dice me entristece, porque él tuvo una larga carrera política. Ahora, desde su retiro jubiloso y acomodado se acuerda que lo que hizo durante tanto años no tuvo sentido. O ha visto la luz, o tiene poca memoria!
La historia hay que contarla toda entera, hay que desvelar a los personajes, y los contextos, leer las biografías y ser honesto y consecuente con lo que uno hace y opina. Si no esto se convierte en un circo mediático, donde el que más fama tiene, más barbaridades dice desde un oráculo hecho a su medida.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Carnaval, carnaval…. ♫ ♪

El carnaval és una festa pagana, molt arrelada a la cultura popular i de inqüestionable interès cultural i ciutadà. A Montcada i Reixac la tradició pel carnaval ve de lluny. Les comparses, la rua i tot el que envolta aquesta festa popular sempre ha tingut un protagonisme molt especial. Abans, amb el franquisme, es feia de forma gairebé amagada, després, amb la democràcia, la llibertat de pensament i manifestació va permetre una eclosió multitudinària de color, música i alegria.
Amb el pas del temps, la participació carnavalera pren un caire més lúdic i festiu que reivindicatiu. El Carnaval guanya en organització i en espectacle. Carrosses, musics, i comparses animen la rua de Carnaval. Tothom, xics i grans, escolars i veterans, llueixen les disfresses, i ballen en comparses al ritme de la música.
Aquest any, a Montcada i Reixac, la festa de Carnaval ha estat un èxit. Han participat 14 + 1 comparses . L’any passat van ser les mateixes. És a dir, 14. Perquè l’1 que s’ha afegit aquest any, més que una comparsa semblava un grup de persones amb la idea de polititzar la rua. El megàfon que duien i les consignes polítiques que proclamaven reflectia que el que volien no era divertir-se, sinó aprofitar l’ocasió per encobrir una manifestació. Em sap greu aquest tipus de politització. No és que tingui res en contra dels que manfiesten les seves opinions, sinó que no era el moment, ni la forma apropiada de fer-ho. Vull recordar als membres d’aquest grup que llançava consignes contra el govern municipal i contra el departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat que les competències i l’autorització sobre el combustible de Cementos Lafarge no correspon al consistori, i que si han de demanar explicacions ho han de fer davant del conseller de Medi Ambient, no aquí. Com es nota que s’ensumen eleccions a la cantonada, oi? Només cal veure com apareixen veus interessades que aprofiten qualsevol excusa, com és el Carnaval, per posicionar-se públicament i fer propaganda. El més greu de tot és la demagògia que es fa amb el tema de la salut. Ficar la por al cos a la gent és manipulador i aixeca alarmes interessades i irresponsables. No són certes les acusacions sobre la mala salut dels ciutadans de Montcada i Reixac. Tenim dades que ho neguen. No ens morim o emmalaltim més o menys aquí que a ciutats veïnes. Però... com veiem, estem en període pre-electoral i sembla que tot si val!
Afortunadament, i més enllà d’aquest episodi, la rua del dissabte 12 de febrer va desafiar al intens fred i va desfilar pels carrers de Montcada i Reixac, omplint-los de disfresses, carrosses, maquillatges, músiques i balls. Tothom, o gairebé tothom, s’ho va passar bé, posant una distancia crítica, saludable i divertida sobre la rutina diària. Que és del què es tracta, riure’ns de nosaltres mateixos i compartir-ho, amb alegria, música , ball, amb la família, amics i veins. Carnaval, carnaval…. ♫ ♪

dilluns, 8 de febrer del 2010

Cambios en el cartapacio y renovación de liderazgos

Los presupuestos anuales configuran las líneas estratégicas de un gobierno. Establecen prioridades y determinan acciones. Definen una dirección y se dirigen hacia ella. Los presupuestos refuerzan la inversión en determinadas áreas, se mantienen en unas y retroceden en otras. Y también renuevan liderazgos.
Cuando el 8 de enero pasado el pleno del Ayuntamiento aprobó los presupuestos para 2010 se estaba haciendo mucho más que aprobar las cuentas públicas. Se estaba dando luz verde a la acción política del gobierno municipal hacia un rumbo muy claro: reforzar la atención a las personas y la política territorial, bajo el prisma de aumentar la proximidad y la respuesta del ayuntamiento.
La situación económica que estamos atravesando nos recomienda redefinir las prioridades que se establecieron al principio de la legislatura y renovar liderazgos y activar nuevas acciones de gobierno. Siempre he sido muy exigente conmigo mismo, y con los que trabajan a mi lado en el proyecto de ciudad. La misma exigencia y dedicación que yo tengo también la exijo a mi equipo, y aquel que ni se exige, ni se dedica, pierde la confianza de su entorno.
Como alcalde de Montcada i Reixac, con fecha de hoy y con el acuerdo del gobierno municipal que presido, he dado indicaciones para modificar el cartapacio municipal. Jordi Climent, hasta ahora concejal de Política Territorial, deja el cargo y lo substituye Sergio Hermoso, que al asumir la dirección de toda el área territorial incorpora nuevas responsabilidades a las que venía desempañando en Servicios municipales.
También, y de acuerdo con el objetivo marcado en el pleno extraordinario de los presupuestos municipales para 2010, y con la finalidad de reforzar las políticas sociales, he firmado el decreto de Alcaldia para determinar que la presidenta del Área Social, Ana Rivas, amplíe su dedicación política y fortalecer las políticas de atención a las personas.
Soy consciente que la actual situación económica está castigando seriamente a muchas personas. También sabemos que el combate será largo contra la desafección, la falta de esperanza de muchos ciudadanos y el desánimo de los más vulnerables. No queremos que ningún ciudadano quede fuera de juego. No deseamos que las empresas se contraigan o que los comerciantes no renueven su ilusión. En este contexto, es necesario actualizar liderazgos para mantener vivas ilusiones y aumentar la capacidad de respuesta a las demandas de nuestra sociedad.
Con los nuevos cambios en el gobierno municipal, pretendo, sobre todo, renovar el liderazgo político, y acercarnos con más fuerza que nunca a la sociedad. Hay que dedicar el máximo volumen de recursos y servicios a los colectivos más distantes, a los más vulnerables y recobrar la confianza en el futuro.
Con el nuevo objetivo que nos hemos marcado, desde el gobierno municipal, cuento con todo el mundo. Los que juegan en primera línea, los que están en segunda línea y los que están en tercera. Aún así, sabemos que todo el mundo es necesario y nadie es imprescindible. Con un símil futbolístico, diría que los que están en el banquillo cuentan, y los que esperan su oportunidad también. Los jugadores que salen, y los que entran, contribuyen todos con su esfuerzo a que el equipo trabaje junto, con un mismo objetivo, con ilusión y entrega.
En política los proyectos políticos están liderados por personas, pero también trascienden a ellas. La acción política, encarna principios y valores. Llevamos a cabo nuestra acción de gobierno durante un espacio de tiempo y, llegado el momento, damos el relevo a los más jóvenes, a la nueva savia. Unos entran al campo de juego y otros salen, pero todos cumplen su función dentro del equipo, con los colores de la camiseta del partido.
Los socialistas y las socialistas sabemos que la renovación es positiva, necesaria y conveniente. Los dos regidores que refuerzan su peso político en el equipo de gobierno cuentan con mi total confianza. Tanto la presidenta del Área Social, Ana Rivas, como Sergio Hermoso, que ya en la legislatura anterior fue presidente del Área de Política Territorial, son concejales con una larga experiencia en la acción de gobierno.
Todo el equipo contribuirá, como uno sólo, a liderar este final de legislatura con una ilusión renovada, con ganas, preparación y capacidad para responder a los retos. No queremos que ningún ciudadano quede fuera de juego y trabajemos con este objetivo.
Siguiendo con el símil futbolístico, los jugadores, cuando salen al campo, deben sudar la camiseta, deben lucir con orgullo los colores del equipo, deben tener espíritu de sacrificio, saber el papel que cumplen, luchar por el equipo. No vale especular con el resultado. Los que no sudan la camiseta, o los que van a rebufo, no contribuyen a la mejora, y los que no contribuyen, restan, cargan en el resto del grupo su inacción y pierden la confianza del cuerpo técnico, de los aficionados y, en el fondo, de todo el mundo.

divendres, 5 de febrer del 2010

Les dues condicions per l’èxit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

El govern de la Generalitat ha donat llum verda a la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Com alcalde de Montcada i Reixac, un dels 36 municipis que integren l’àrea metropolitana de la capital de Catalunya, voldria fer unes reflexions al voltant d’aquest fet. Primer de tot, he de partir de la convicció que la decisió de crear-la és molt encertada.
Els òrgans de govern en àrees metropolitanes ve d’antic. No és un invent nou. L’Àrea Metropolitana de Barcelona, com altres europees, com són l’exemple de Paris, Madrid, Londres o Moscou, es basa en el principi bàsic de les economies d’escala , on els costos de la prestació d’un servei disminueixen en la mateixa mesura que augmenten les unitats que els generen i augmenta la coordinació dels diferents actors que participen i comparteixen interessos comuns. El grau d’èxit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona està relacionat amb dues variables clau: la simplificació i la participació.
Pel que fa a la simplificació, la nova Àrea Metropolitana no pot representar augment de la teranyina administrativa. Si fos així, perdria legitimitat. En definitiva, fracassaria. Estaria amenaçada de mort, abans de néixer. Sabem que el nou òrgan metropolità agruparà les tres entintes metropolitanes existents: la Mancomunitat de Municipis, l’Entitat Metropolitana del Transport, i l’Entitat del Medi Ambient. A més, tindrà noves competències d’urbanisme. El nou òrgan ha de governar sense duplicitats, de forma autònoma, però també coordinada amb la resta de municipis i el govern de la Generalitat. Les futures noves competències en urbanisme o en promoció econòmica, no han de provocar una duplicitat de funcions. La simplificació ha de ser el fet característic més destacable.
Respecte a la participació, els municipis han de ser capaços d’implicar-se en els seus debats i les seves decisions amb convenciment que junts s’és més fort que no aïllats. Els municipis hem d’implicar-nos, hem de negociar i hem de treballar conjuntament . I hem de fer-ho tots, amb independència de qui governi aquí o més enllà. Convergència i Unió ha manifestat en alguna ocasió una certa distància i malfiança a aquest òrgan metropolità. Aquí, els companys convergents, han de tenir molt present que hi ha una CiU no metropolitana que malfiarà i una altra metropolitana que apostarà. Igual que hi ha un PSOE federalista i un altre més jacobí. La CiU metropolitana ha participar i contribuir amb els seus punts de vista a la consolidació del projecte. Entre tots hem d’estar convençuts que participant als seus òrgans de govern, i defensar els interessos locals en un entorn metropolità, ens obliga, ens condemna, a entendre’ns per sobre dels interessos partidistes més immediats.
Però per damunt de tot, la futura Àrea Metropolitana de Barcelona, no pot convertir-se mai ni en un contrapoder al Govern del país, ni en una estructura burocratitzada. Estic absolutament convençut que està dissenyada per a que sigui així . Reitero que la clau de l’èxit recau en la simplificació i la participació convençuda de tothom.

dimecres, 3 de febrer del 2010

Montcada en bici


La nostra ciutat ha d’assegurar a curt termini una xarxa de carrils bicis que permeti la mobilitat en bicicleta, que connecti barris, equipaments i escoles. En definitiva, que sigui una alternativa real i sostenible al trànsit de vehicles amb motor. Des de fa un temps, hi ha un debat obert, particularment molt ric a les ciutats metropolitanes, impulsats per moviments ecologistes, alternatius i aficionats a la bicicleta, per tal d’incorporar progressivament la cultura de la bicicleta, més enllà del mateix lleure o de l’esport.
A Montcada i Reixac, aquest debat l’hem traduït en accions concretes dins del Pla d’Actuació Municipal. Tenim en marxa el projecte Ronda de les escoles que a través d’una xarxa de carrils bicis uneix determinats equipaments escolars amb el centre de la ciutat. Del que es tracta és de promocionar la mobilitat urbana sostenible i segura. La Ronda de les escoles, amb una longitud aproximada de 1.100 metres, connecta el CAP de Les Indianes, el Pavelló Miquel Poblet, Montcada Aqua, la Biblioteca Elisenda de Montcada i el futur CEIP i IES que es construirà en l’actual ubicació de les pistes d’atletisme.
Voldria destacar el fet que Ronda de les Escoles va ser un projecte molt participatiu. Proposat pels amics de Montcada en bici, i amb el dinamisme d’un grup incansable d’amants de la bicicleta, com són Andrés Julián i Joan Reboreda, van contribuir amb molta il•lusió, ganes, i una gran empenta a fer realitat el projecte. El seu entusiasme i interès per conscienciar als nens i nenes, als joves i no tan joves, dels beneficis de fer servir la bicicleta com a transport alternatiu, els fa organitzar cada cap de setmana sortides en bici. Sens dubte, Montcada en bici és un grup molt dinàmic i un dels grans actius de l’associacionisme de la ciutat.
Cada any, també duem a terme la Setmana de la mobilitat, amb tot un seguit d’intervencions i programes adreçats a grans, joves i menuts, per tal de conscienciar sobre la mobilitat a les ciutats i els usos de sistemes alternatius de transport que no passin per l’ús del vehicle privat.
Però, a Montcada i Reixac, volem anar més enllà, i al llarg de 2010 invertirem 500.000 euros en crear el que hem anomenat una xarxa ciclable. Una xarxa adaptada per a la bicicleta amb l’objectiu d'augmentar els quilòmetres de carril bicis que connectin els barris i els equipaments.
El projecte de la xarxa ciclable rep el suport dels anomenats Fons Zapatero, i persegueix, entre altres, l’objectiu de la sostenibilitat, pacificar el trànsit, reduir el nivell d’emissions contaminants i acústiques i facilitar l’ús de la bicicleta en els desplaçaments urbans i interurbans.
El nostre municipi gaudeix d’una forta tradició ciclista. Tot plegat ha portat a Montcada i Reixac a ser membre fundador de la Red de Ciudades por la Bicicleta, així com de la Red de Ciudades por el Clima i a adherir-se al Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses contra el Canvi Climàtic.
Amb aquests projectes, volem unir la majoria de barris i així poder oferir una opció sostenible, segura i ràpida a aquella gent que vulgui utilitzar la bicicleta com a model habitual per a desplaçar-se per la ciutat. A banda de connectar la major part de barris, la xarxa ciclable connectarà amb les cinc estacions de rodalies del municipi, així com amb un gran nombre de parades d’autobusos de línies interurbanes regulars. La xarxa també permetrà accedir amb bicicleta de forma segura, a diversos centres educatius, el complex Montcada Aqua, als centres d’Atenció Primària, cinemes, Ajuntament, deixalleria municipal i d’altres equipaments públics.
L’Ajuntament ha elaborat un projecte de carrils bici amb l’horitzó de 5.000 metres lineals de recorregut en 15 trams diferents, a banda d’altres mesures o actuacions encaminades a facilitar la mobilitat en bicicleta pel territori. Aviat, abans que acabi l'any, aquest projecte serà una realitat.