El govern de la Generalitat ha donat llum verda a la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Com alcalde de Montcada i Reixac, un dels 36 municipis que integren l’àrea metropolitana de la capital de Catalunya, voldria fer unes reflexions al voltant d’aquest fet. Primer de tot, he de partir de la convicció que la decisió de crear-la és molt encertada. Els òrgans de govern en àrees metropolitanes ve d’antic. No és un invent nou. L’Àrea Metropolitana de Barcelona, com altres europees, com són l’exemple de Paris, Madrid, Londres o Moscou, es basa en el principi bàsic de les economies d’escala , on els costos de la prestació d’un servei disminueixen en la mateixa mesura que augmenten les unitats que els generen i augmenta la coordinació dels diferents actors que participen i comparteixen interessos comuns. El grau d’èxit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona està relacionat amb dues variables clau: la simplificació i la participació.
Pel que fa a la simplificació, la nova Àrea Metropolitana no pot representar augment de la teranyina administrativa. Si fos així, perdria legitimitat. En definitiva, fracassaria. Estaria amenaçada de mort, abans de néixer. Sabem que el nou òrgan metropolità agruparà les tres entintes metropolitanes existents: la Mancomunitat de Municipis, l’Entitat Metropolitana del Transport, i l’Entitat del Medi Ambient. A més, tindrà noves competències d’urbanisme. El nou òrgan ha de governar sense duplicitats, de forma autònoma, però també coordinada amb la resta de municipis i el govern de la Generalitat. Les futures noves competències en urbanisme o en promoció econòmica, no han de provocar una duplicitat de funcions. La simplificació ha de ser el fet característic més destacable.
Respecte a la participació, els municipis han de ser capaços d’implicar-se en els seus debats i les seves decisions amb convenciment que junts s’és més fort que no aïllats. Els municipis hem d’implicar-nos, hem de negociar i hem de treballar conjuntament . I hem de fer-ho tots, amb independència de qui governi aquí o més enllà. Convergència i Unió ha manifestat en alguna ocasió una certa distància i malfiança a aquest òrgan metropolità. Aquí, els companys convergents, han de tenir molt present que hi ha una CiU no metropolitana que malfiarà i una altra metropolitana que apostarà. Igual que hi ha un PSOE federalista i un altre més jacobí. La CiU metropolitana ha participar i contribuir amb els seus punts de vista a la consolidació del projecte. Entre tots hem d’estar convençuts que participant als seus òrgans de govern, i defensar els interessos locals en un entorn metropolità, ens obliga, ens condemna, a entendre’ns per sobre dels interessos partidistes més immediats.
Però per damunt de tot, la futura Àrea Metropolitana de Barcelona, no pot convertir-se mai ni en un contrapoder al Govern del país, ni en una estructura burocratitzada. Estic absolutament convençut que està dissenyada per a que sigui així . Reitero que la clau de l’èxit recau en la simplificació i la participació convençuda de tothom.
