dimecres, 17 de febrer del 2010

Carnaval, carnaval…. ♫ ♪

El carnaval és una festa pagana, molt arrelada a la cultura popular i de inqüestionable interès cultural i ciutadà. A Montcada i Reixac la tradició pel carnaval ve de lluny. Les comparses, la rua i tot el que envolta aquesta festa popular sempre ha tingut un protagonisme molt especial. Abans, amb el franquisme, es feia de forma gairebé amagada, després, amb la democràcia, la llibertat de pensament i manifestació va permetre una eclosió multitudinària de color, música i alegria.
Amb el pas del temps, la participació carnavalera pren un caire més lúdic i festiu que reivindicatiu. El Carnaval guanya en organització i en espectacle. Carrosses, musics, i comparses animen la rua de Carnaval. Tothom, xics i grans, escolars i veterans, llueixen les disfresses, i ballen en comparses al ritme de la música.
Aquest any, a Montcada i Reixac, la festa de Carnaval ha estat un èxit. Han participat 14 + 1 comparses . L’any passat van ser les mateixes. És a dir, 14. Perquè l’1 que s’ha afegit aquest any, més que una comparsa semblava un grup de persones amb la idea de polititzar la rua. El megàfon que duien i les consignes polítiques que proclamaven reflectia que el que volien no era divertir-se, sinó aprofitar l’ocasió per encobrir una manifestació. Em sap greu aquest tipus de politització. No és que tingui res en contra dels que manfiesten les seves opinions, sinó que no era el moment, ni la forma apropiada de fer-ho. Vull recordar als membres d’aquest grup que llançava consignes contra el govern municipal i contra el departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat que les competències i l’autorització sobre el combustible de Cementos Lafarge no correspon al consistori, i que si han de demanar explicacions ho han de fer davant del conseller de Medi Ambient, no aquí. Com es nota que s’ensumen eleccions a la cantonada, oi? Només cal veure com apareixen veus interessades que aprofiten qualsevol excusa, com és el Carnaval, per posicionar-se públicament i fer propaganda. El més greu de tot és la demagògia que es fa amb el tema de la salut. Ficar la por al cos a la gent és manipulador i aixeca alarmes interessades i irresponsables. No són certes les acusacions sobre la mala salut dels ciutadans de Montcada i Reixac. Tenim dades que ho neguen. No ens morim o emmalaltim més o menys aquí que a ciutats veïnes. Però... com veiem, estem en període pre-electoral i sembla que tot si val!
Afortunadament, i més enllà d’aquest episodi, la rua del dissabte 12 de febrer va desafiar al intens fred i va desfilar pels carrers de Montcada i Reixac, omplint-los de disfresses, carrosses, maquillatges, músiques i balls. Tothom, o gairebé tothom, s’ho va passar bé, posant una distancia crítica, saludable i divertida sobre la rutina diària. Que és del què es tracta, riure’ns de nosaltres mateixos i compartir-ho, amb alegria, música , ball, amb la família, amics i veins. Carnaval, carnaval…. ♫ ♪