divendres, 26 de febrer del 2010

Volen fer safareig! (i 2)

Deia a l’anterior article que hi ha interessos molt evidents en parlar malament de la salut de Montcada i aixecar veus d’alarma. És una irresponsabilitat i una manipulació descarada.
Jo crec, que davant de diferències d’opinió, les decisions les hem de fonamentar en criteris objectius, no en interpretacions. Aquí no té més raó qui més crida, qui més soroll fa al carrer o qui té el megàfon més gran per a divulgar-ho. A ningú se l’escapa que hi ha interessos que manipulen molt aquests moviments, aquestes plataformes, amagant-se darrera per treure profit, manipulant l’opinió pública.
Qualsevol excusa és bona per treure profit. D’uns temps ençà, he observat que l’agressivitat dialèctica de la portaveu d’ERC s’iguala a la del PP. El resultat és que ERC i PP ara van de la mà, al menys en les formes, potser no tant en el fons. Francament, crec que la portaveu d’ERC, la que sovint anomeno la beti-contra –en euskera beti=siempre– ha perdut els papers alineant-se tàcticament amb el PP. Ningú ho entén! Quan dues opcions (suposadament) ben extremes s’uneixen, és que una l’ha guanyat el terreny a l’altra. PP ha plantejat una estratègia ben astuta, intentant convertir qualsevol tema de ciutat en un front comú de tota l’oposició contra el govern. Iniciativa no ha caigut en aquest parany, ERC sí. No veuen sospitós que la del PP, tot i que amb ironia, afalagui tant a la d’ERC? Ja s’ho trobaran.
Però, pel que ens importa, no tenim cap mena de dubtes. Els informes ens diuen que la salut del nostres veïns i veïnes és semblant a la dels municipis de l’entorn.
Aquell que vulgui zero riscos, s’ha equivocat de planeta, o d’estil de vida. El debat és molt més ampli. El model de vida occidental, del que ningú vol prescindir, genera externalitats negatives. Oi que tothom vol tenir aigua calent a casa seva, calefacció, vies de comunicació a tocar, cotxe propi, habitatge digne i anar de tant en tant al McDonals? Doncs tot això representa contaminació al fabricar-ho, al transportar-ho, mentre es consumeix i després generant brossa, a més de embussos, sorolls i congestió en el transport de mercaderies i de vehicles privats i públics. L’objectiu de les Administracions és que aquestes externalitats estiguin dins d’uns marges acceptables. Voler eliminar-les és impossible. L’Arcàdia feliç no existeix.
Com comencem a desconfiar de tothom, anem bé!! Com comencem a sospitar que el què ens diuen, el què llegim, el què veiem, o allò què ens envolta és mentida o un teatre orquestrat de figurants, el següent pas és anar al metge, al psicòleg, perquè no hi toquem! I si després d’anar desconfies del que et diu vamos apañaos.
Per a la gran majoria de gent el informe de Marina Geli mereix tots els respectes. Malgrat tot, tal i com varem dir al Ple municipal, volem demanar un informe complementari més extens que corrobori o desmenteixi que la nostra salut és semblant a la dels veïns del voltant. Hi ha gent que fa safareig amb aquest tema, però amb la salut no s’hi juga. No es pot enganyar a la gent dient el què es diu: que ens estan enverinant per viure a Montcada. Hi ha molts que, per interessos electoral i polítics, no paren d’escampar-ho. Però els informes mèdics no ens diuen això, ni molt menys. Montcada i Reixac és una ciutat tan digna com la que més, i la ciutadania té una salut semblant a la de qualsevol persona de l’entorn o de Catalunya. Dir el contrari, simplement, és mentir!
Tal i com es va decidir a la moció aprovada en el darrer Ple, continuarem treballant i exigint més estudis, per aconseguir la màxima seguretat mediambiental possible. No ens conformarem amb menys.