divendres, 29 de maig de 2009

Nuestros mayores y el reconocimiento a toda una vida

Por fortuna, la esperanza de vida ha aumentado muy considerablemente en los últimos cien años. En la sociedad actual el colectivo de gente mayor es cada vez más numeroso. No sólo se ha ampliado el número de personas mayores de 65 años, sino que también ha aumentado su implicación y las ganas de gozar del tiempo libre. Mientras que antes los abuelos y abuelas estaban condenados a tener una vida más corta y limitada, y en el mejor de los casos dando apoyo a sus hijos y nietos, ahora su grado de autonomía ha aumentado y permite que tengan una vida social más plena.
Mucha de esta vida asociativa de la gente mayor gira alrededor de los casals d’avis, espacios lúdicos y puntos de encuentro de montcadenses i montcadensas. En Montcada i Reixac tenemos dos casals de la gent gran: el Casal Salvador Allende, y el Casal de la Gent Gran Casa de la Mina, que tienen aproximadamente 2.500 usuarios cada uno. Los dos centros llevan a cabo una magnífica tarea socializadora y dinamizadora. Son lugares donde poder desarrollar habilidades, conocer otras personas, relacionarse, aprender y, sobre todo, convivir.
Desde el Consistorio venimos organizando estos últimos años, toda una serie de propuestas e iniciativas que han tenido como protagonistas a este colectivo de personas que, después de décadas de trabajo duro y grandes sacrificios, todavía tienen mucho que ofrece a la comunidad. Anualmente organizamos viajes y una gran fiesta para nuestros mayores. Otras actividades como Calaix de Records, los parques de salud o todos los servicios y recursos dirigidos específicamente al sector de la población que supera los 65 años, son algunos ejemplos de ofertas, así como talleres para ejercitar la memoria o cursos para iniciarse en el mundo de internet.
El intercambio con casals de otros municipios también es otro de los proyectos dirigidos a la gente mayor. En esta línea, recientemente hemos recibido en Montcada i Reixac una cincuentena de personas de seis casals de Sant Adrià del Besòs, acompañadas de la primera teniente de alcalde de esta localidad, Isabel Marcuello y la concejala de Servicios Sociales, Maria Dolores Ocaña. La recepción institucional se realizó, con todos los honores, en la Sala de Plenos, donde intercambiamos experiencias de nuestros municipios. Entre todos compartimos una mañana de visitas por el municipio y un aperitivo de hermandad, ofrecido por el Casal de la Gent Gran Casa de la Mina.
Sin duda la gente mayor merece toda la atención de las administraciones públicas. Es preciso poner a su alcance todos los servicios necesarios y facilitar los recursos para que puedan aprovechar su tiempo libre, así como impulsar actuaciones que permitan mejorar su calidad de vida. Es el justo reconocimiento a toda una vida de trabajo y lucha. Nuestros mayores se lo merecen más que nadie.

dimecres, 27 de maig de 2009

L’efecte ventilador

Montcada i Reixac ha patit durant anys el que es coneix com les externalitats negatives de Barcelona. Josep Maria Porciones, alcalde de Barcelona del 1957 al 1973, va assenyalar en alguna de les seves desafortunades intervencions que allò que no li va bé a Barcelona ciutat s’ha de solucionar aplicant el que va batejar com “efecte ventilador”. És a dir, treure-ho de la ciutat, que se’n vagi a fora de la capital. Els municipis del voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona hem tingut que suportar durant dècades aquest efecte ventilador. Posar un aeroport al Prat del Llobregat, imposar grans nusos de comunicació com els que tenim a Montcada i Reixac, desplaçar a fora de la ciutat la Universitat Autònoma de Barcelona, o incinerar per crear electricitat, com ha fet fins fa poc la tèrmica de Sant Adrià de Besòs, la de les tres xemeneies, són alguns exemples que il·lustren la idea.
La nostra ciutat té ara un nou episodi d’agressió, fruit novament d’aplicar l’efecte ventilador. Hem sabut fa poc que l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) té intenció d’implementar els serveis de Manteniment de Rodalies als voltants de l’estació de Montcada-Bifurcació, que, fins a la data, eren ubicats a Sant Andreu Comtal. Aquest projecte que pretén dur a terme ADIF trenca frontalment amb la voluntat municipal, reflectida a l’escrit d’al·legacions al desdoblament de la línia Barcelona-Vic-Puigcerdà, d’apropar els serveis de l’estació ferroviària a la ciutadania, traslladant-los als terrenys que es troben a dalt del talús del carrer de Bifurcació. Des de Montcada i Reixac no podem tolerar una agressió com aquesta i farem el que convingui per oposar-nos a un projecte que castiga una ciutat com la nostra que ja ha complert de sobre la seva quota d’externalitats negatives de l’àrea metropolitana. Estem cansats d’assumir decisions relatives a infraestructures ferroviàries permanents a la nostra ciutat sense tenir en compte ni el Consistori ni la ciutadania. Això no pot quedar així, per molt que ho digui ADIF!

dimecres, 20 de maig de 2009

La propuesta de desdoblamiento de la línea de RENFE de Vic-Puigcerdà no es satisfactoria

Desde hace tiempo unos de los objetivos principales del Ayuntamiento de Montcada i Reixac es luchar con todas nuestras fuerzas para que los proyectos urbanísticos y de infraestructuras, propuestos por otras administraciones, y que no sean sensibles con nuestro entorno y con las características propias del municipio, las acaben incorporando como condición imprescindible para llevarlas a cabo. Lo hicimos con el proyecto de soterramiento total de la línea de RENFE de Francia, que inicialmente sólo contemplaba el soterramiento en una parte; lo hicimos con la negociación de la reforma de la C-17, que en un principio era menos ambiciosa de lo que ha acabado siendo; lo planteamos con el tema de la perforación del Turó, al que nos hemos opuesto reiteradamente a la propuesta inicial del Plan de Infraestructuras Ferroviarias de Cercanías de Barcelona 2008-2015; y lo estamos haciendo con el proyecto de desdoblamiento de la línea de RENFE Vic-Puigcerdà en su paso por Montcada i Reixac. Particularmente en este tema, desde el Ayuntamiento, alegamos que se hace imprescindible el soterramiento de la línea férrea en su paso por Mas Rampinyo, hasta pasada la calle Frederic Mompou. Esta actuación es clave para la aceptación del proyecto por parte de este Consistorio y se enmarca en los acuerdos de colaboración entre el Ministerio de Fomento, ADIF, y el Ayuntamiento de Montcada i Reixac, en aras a conseguir una humanización de las infraestructuras ferroviarias a su paso por el municipio, trabajando en la eliminación de barreras arquitectónicas para la circulación de peatones y vehículos, fomentando la creación de espacios públicos con la eliminación de líneas férreas en superficie, con el claro objetivo unívoco de proceder al acercamiento y permeabilidad entre los barrios de nuestra ciudad. Ese soterramiento ha sido reivindicado por este Consistorio en repetidas ocasiones, verbalmente y por escrito. Y seguimos insistiendo en esa reclamación. Hace escasos días hemos mantenido una reunión con dos diputados de las Cortes Generales para informarles de nuestras reivindicaciones. A la reunión asistieron Juan Carlos Corcuera e Isabel López. Los dos diputados pudieron conocer de primera mano las alegaciones que nuestro Ayuntamiento ha presentado para mejorar el proyecto de desdoblamiento de la línea de RENFE de Vic-Puigcerdà. El Ayuntamiento no escatimará esfuerzos para mejorar el proyecto, tal y como hicimos en las negociaciones para el soterramiento total de la línea de RENFE de Francia, o con las mejoras que al final conseguimos en el soterramiento de la C-17. Montcada i Reixac ha soportado y sigue soportado infinidad de infraestructuras que trinchan nuestro municipio y dificultan la movilidad interna, con un impacto negativo en la calidad de vida de nuestra ciudad. No vamos a bajar la guardia con estos temas. Informaremos, movilizaremos opinión y nos entrevistaremos con quien sea necesario para poder seguir explicando que Montcada i Reixac no puede seguir soportado el impacto negativo de las infraestructuras que atraviesan nuestro municipio.

dilluns, 18 de maig de 2009

Acte de commemoració del 30è aniversari dels ajuntaments democràtics

Durant els primers mesos de 2009 s’han vingut celebrant a tota Espanya diferents actes relacionats amb el 30è aniversari de les primeres eleccions als ajuntaments democràtics. Ja queda lluny aquell 3 d’abril de 1979, quan per primer cop, després de 40 anys de franquisme, es podien votar lliurament els ajuntaments. Per commemorar aquella data, el passat 13 de maig hem celebrat a Montcada i Reixac una taula rodona relacionada amb l’esdeveniment on van participar: Joan Marcet, professor de dret constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona, director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i diputat a les Corts Generals pel Partit dels Socialistes de Catalunya de 1982 al 2003; Salvador Esteve, alcalde de Martorell per CiU; càrrec que va exercir des de 1979 fins a 2003 i des de 2007 fins a l’actualitat. També ha estat diputat al Parlament de Catalunya durant 11 anys (1992-2003) i és president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. El tercer ponent va ser Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, membre del PSUC des de 1974, partit del que fou representant al comitè central el 1977 i secretari general del 1986 al 1997. Ribó va ser elegit diputat pel PSUC i IC-V a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 a 1999.
Les intervencions dels ponents van ser força interessants. Joan Marcet va començar el seu retrat fent al·lusions a que “durant aquests trenta anys s’ha anat consolidant la democràcia, reforçant la política local i donant un servei a la ciutadania, inimaginable fa escasses dècades”. Salvador Esteve, amb una experiència directa com alcalde de Martorell va citar que “el municipalisme ha cohesionat Catalunya, i que els primers regidors i les primeres regidores de 1979 i 1983 no tenien experiència, però molta il·lusió i ganes de treballar, tenien la música, però no la partitura”. Rafael Ribó va referir en el seu parlament que “la llibertat guanyada ha estat una conquesta de tots i totes, però encara queda molt a fer, ja que han aparegut nous reptes i noves responsabilitats col·lectives”.
Teresa Gallego, regidora de Participació Ciutadana i conductora de l’acte, va desgranar el marc de les primeres eleccions locals, fent referència a que finals dels anys setanta eren d’una incertesa angoixant. En l’àmbit de la política, perquè acabaven d’estrenar la Constitució, que en el moment de celebrar-se les primeres eleccions municipals tenia només quatres mesos de vida. Sens dubte l’entorn de les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979 era bastant convuls; moltes demandes ciutadanes, molta tensió al carrer, una economia en crisi, un context polític incert i una jove democràcia sense tradició i sense muscle polític. Actualment, gràcies a l’esforç de tots i totes, especialment de gent que es va implicar, com molts dels que va assistir a la taula rodona, tenim consolidada la democràcia local.
Els reptes que tenim al davant encara són molts. En aquests 30 anys l’agenda municipal s’ha multiplicat exponencialment. Als clàssics temes d’urbanisme i serveis s’ha afegit: la perspectiva de la sostenibilitat, l’impacte de la immigració, la irrupció de les noves tecnologies, les noves demandes educatives o les exigències de més participació social, entre altres. Tot plegat marcat en un context de més individualització i crisi econòmica. Tenim al davant nostre necessitats molt diverses, amb demandes molts plurals i escenaris molts més complexos que fa unes dècades. Estructuralment, els ajuntaments hem de donar resposta a aquest tipus de demandes, i funcionalment, és precís dignificar l’estructura financera dels ajuntaments, amb fons propis, no condicionats per les conjuntures polítiques del govern central o autonòmic.
Els avanços que s’han fet en aquests darrers trenta anys han estat espectaculars, però resta molt a fer i volem fer-ho amb tots i totes amb l’objectiu de vertebrar les nostres comunitats, de donar serveis, a la vegada que reclamem corresponsabilitat. La democràcia local, i la participació política en els afers públics, reclama la voluntat i el treball de tothom, tal i com van començar fent aquells primers regidors i regidores de 1979. L’acte del passat 13 de maig a Montcada i Reixac va ser el reconeixement a la seva feina i a la de tots els regidors i regidores que des de llavors, i amb independència del seu color polític, han fet per les seves ciutats, pobles i vil·les.

dijous, 14 de maig de 2009

La política social és l’essència del socialisme

Hi ha un punt de partida clau pel que fa als referents socialistes: la lluita per a una societat cohesionada com a màxima prioritat d’actuació política. No hi cap dubte que la política social és l’essència del nostre projecte. A mi m’agrada molt referir el que sovint cita Miquel Iceta quan parla de tenir presents les 6 “C” per encarar bé la crisis econòmica: cal tenir present la C de Coneixement de la crisi, fins a on arriba, a qui afecta, amb quin impacte, la C de Compromís amb la ciutadania, la C de Concreció de polítiques socials, la C de Col·laboració amb els ens locals, la C de Coherència de la nostra actuació, i la C de Constància, en la feina a desenvolupar. L’essència dels valors socialistes en la gestió de la crisis es resumeixen en aquestes 6 “C”. Tanmateix, i com en alguna ocasió ha citat l’amic i alcalde de Tarragona Félix Ballesteros, els socialistes i les socialistes hem de donar exemple d’austeritat en l’actuació municipal, en la proximitat a la gent, de concertació, anar al límit de l’endeutament públic i donar resposta positiva a les situacions de famílies amb dificultat. La dades són contundents: el nombre d’aturats creix i les cobertures socials no semblen suficient. Davant d’això hem de saber crear un fons de contingència social, per tal de que les dotacions pressupostàries de serveis socials no arribin a quedar-se buides
Tenim davant nostre també una gran responsabilitat. Hem de saber transmetre confiança, atendre a la gent, treballar plegats amb altres administracions i entitats per donar respostes positives a les demandes dels nostres veïns i veïnes. Amb el món del treball els socialistes i les socialistes hem de saber estar al costat dels comitès d’empresa afectats per EROS. Hem de poder mediar amb les empreses, reforçar les polítiques d’acompanyament i ocupació. Tenim davant nostre el veritable repte d’aplicar mesures de contenció de la crisis pensant en les persones, en les milers de persones que, amb nom i cognom, pateixen els embats d’una crisis que, segons alguns observadors, sembla que està arribar al seu punt d’inflexió. Mentrestant, els socialistes i les socialistes no hem de deixar de donar suport als que més ho necessiten. Des de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, estem mantenint un veritable pols per combatre la crisis econòmica i intentar protegir als més vulnerables dels seus efectes. Estem reforçant les polítiques socials per a què ningú quedi endarrerit pel que fa a la cobertura de serveis i necessitats bàsiques, estem duent a terme polítiques actives d’ocupació per posar a l’abast de les persones desocupades tots els mitjans possibles per a la recerca activa de treball, en definitiva, estem reforçant les polítiques d’esquerra, les que posen el servei a les persones al capdavant de les actuacions municipals.

dimarts, 12 de maig de 2009

El Club de petanca Can Sant Joan compleix 25 anys

La pràctica i l’espectacle de l’esport té un impacte molt acusat pel que fa a compactar col·lectius. No em refereixo només als grans partits de futbol, bàsquet o rugbi amb tots els seus seguidors, o la litúrgies, himnes i bufandes amb els colors de l’equip, em refereixo també a l’esport amateur, a l’escolar o al que es practica de forma molt més tranqui-la, com és el cas de la petanca. Tot just fa uns dies hem celebrat a Montcada i Reixac un esdeveniment que no pot passar desapercebut. El Club de petanca de Can Sant Joan ha celebrat 25 anys des de la seva creació. Al llarg d’aquest quart de segle el club ha estat no tan sols un referent en la pràctica de la petanca, sinó una gran família d’amics, esportistes i aficionats que a través de les seves trobades han compartit espais, han competit amb altres equips i han mantingut alt l’esperit de la concòrdia i de l’amitat dels seus components.
El Club de petanca Can Sant Joan és un dels clubs amb més història del nostre municipi. La petanca és un esport molt popularitzat a casa nostra i des de l’Ajuntament de Montcada i Reixac som coneixedors d’aquesta afició i la dimensió social d’aquest esport, per aquest motiu hem anat adequant i millorant les instal·lacions esportives on es practica la petanca. El Club de petanca de Can Sant Joan ha mantingut, des de sempre, un important arrelament al barri i, una connexió inqüestionable amb la resta de veïns de Montcada i Reixac, ha contribuït com el que més a dignificar els espais públics per la pràctica de la petanca, i a integrar, a través de la pràctica d’aquest esport, a persones amb dificultats.
Els actes del 25è aniversari del club van acabar amb un sopar de germanor amb tots els socis i simpatitzants a l’Hotel Ciutat de Montcada. La trobada va ser molt agradable i afectiva amb records de tots tipus d’aquests vint-i-cinc anys. Tal i com vaig reconèixer en el torn de parlaments en el sopar de celebració, com alcalde de la ciutat, com aficionat a l’esport i com amic de molts dels socis del club és un honor reconèixer la important trajectòria del Club de petanca de Can Sant Joan en aquests 25 anys.
Desitjo que el club mantingui el mateix esperit de cordialitat i empenta que fins ara i que pugui celebrar molts aniversaris més. Per molts anys, amics!

dimarts, 5 de maig de 2009

Revolución de terciopelo

Una de las funciones de los medios de comunicación es decidir lo que es noticia y lo que no. Comunicar lo que, supuestamente, es excepcional. Es decir, lo de que el hombre muerde al perro y no al revés. Pasa en sucesos relacionados con el deporte, la cocina, el arte… y, como no, en política. En el caso de Euzkadi, esta práctica de determinar lo que es noticia y lo que no cobra una especial relevancia. No es del todo noticia que se sucedan elecciones democráticas sin indecentes, no es noticia que la gente viva razonablemente tranquila, que más del 80% de los vascos y vascas están contra ETA, ni que la alternancia política sea moneda de cambio en cualquier lugar del mundo con tradición democrática, en cambio, sí que parece ser noticia que el lehendakari se llame López. Muchos de los que se autodenominan guardianes de la patria basca imploran al cielo por la maldición de tener un jefe de gobierno diferente a lo acostumbrado.
Yo creo que podíamos encontrar un cierto paralelismo entre el nuevo lehendakari, Patxi López, y los recientes hechos de Andoain, con el nuevo alcalde socialista Estanis Amutxastegi. Para aquellos que no se acuerden, Andoain ha concentrado algunos de los episodios más contundentes de la reciente historia del País Vasco. Los años ochenta y noventa fueron años de mucha tensión en este pueblo guipuzcoano, con amenazas cruzadas hacia el anterior alcalde, atentados continuados contra el actual y contra diferentes concejales desde el fúnebre Batallón Vasco Francés, hasta las amenazas de muerte de ETA hacia concejales socialistas. Episodios de triste recuerdo que, por fortuna, parece que van dando paso a un nuevo escenario. Algo parecido a lo que está pasando y pasará con más intensidad con el nuevo lehendakari. La cronología de los hechos, seguramente, será la siguiente. Lo primero que sucederá, incluso ante de sus 100 días de gracia, será mirar con lupa todo lo que hace y deja de hacer, con críticas que irán desde su falta de visión política, a la falta de experiencia, los renuncios políticos, o el estar en falso con el Partido Popular. Más adelante, se presentarán toda una serie de agravios comparativos, desde la mala gestión, a la descoordinación entre los diferentes departamentos, para, al final llegar a pedir, políticamente, su cabeza. En Catalunya sabemos de qué va todo eso. 23 años de dominio de CiU dieron paso en 2003 a un gobierno alternativo que renovó una nueva confianza del Parlamento en la cámara catalana en 2006 con José Montilla, un advenedizo que a duras penas hablaba bien catalán. Y no ha pasado nada más de lo que tenía que pasar. No se han derramado las esencias de nada, ni se han rasgado las vestiduras de nadie, ni Dios ha enviado una serie de desgracias sobre la tierra de los catalanes. En el País Vasco también pasará lo mismo, pero agrandado por el prisma de los medios de comunicación.
Yo de lo que estoy seguro es que Patxi López, encabezará y liderará una revolución de terciopelo en las estructuras políticas del País Vasco, liderando una actitud ética integradora, apostando por el diálogo y planteando un fin pactado de la violencia, porque Euzkadi somos todos y vascos somos todos. El nuevo lehendakari contribuirá a mejorar la concordia, a resolver conflictos larvados, como los que se arrastran con ETB o los referentes al sistema educativo, por citar algunos. Mientras tanto, los guardianes de las esencias vascas harán la prueba del algodón en todo, lo que hace y no hace, y se arrogarán el pontificado de decir lo que está bien y lo que no. Desafortunadamente, será así. Hasta que ese tipo de discurso estéril se consuma en sí mismo. Todas las transiciones son así, si no al tiempo.
Aupa Patxi eta gora Euzkadi .

dilluns, 4 de maig de 2009

Un altre canal de comunicació del Pla Estratègic de Montcada i Reixac

El passat 28 d’abril vem presentar públicament el primer número de L’Estratègic, una publicació semestral editada pel Pla Estratègic de Montcada i Reixac. Amb aquesta nova eina de comunicació pretenem posar a l’abast de tothom tota la informació referent al Pla, així com articles d’opinió i entrevistes que tenen a veure amb la planificació estratègica. Aquest nou butlletí està dissenyat per ser un canal més d’informació i d’intercanvi amb la ciutadania, amb els propis tècnics municipals, amb els membres de la Comissió Estratègica i també amb altres ciutats amb Plans Estratègics que formen part de les diferents xarxes de processos estratègics locals a les que el nostre pla hi participa.
Vull destacar en aquest primer número dos interessants reflexions al voltant de la planificació de les ciutats. Una és l’entrevista a Amador Ferrer, actual Coordinador d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i que reflexiona al voltant de la planificació urbanística i estratègica de les àrees metropolitanes. L’altre, de Kepa Korta, Director-coordinador del Pla Estratègic de Donostia-San Sebastian, que valora la necessitat d’elaborar planificacions estratègiques en les ciutats i pobles, posant pel davant de tot la felicitat de les persones.
De L’Estratègic hem volgut fer una petita tirada en paper perquè el principal mitjà de distribució serà el correu electrònic, d’acord amb el principi de sostenibilitat que defensa el nostre Pla Estratègic. Així mateix, la versió digital es trobarà allotjada a la nostre web municipal http://www.montcada.cat/, així com tota la informació referent al Pla.
Desitgem que aquesta nova eines de comunicació del Pla Estratègic de Montcada i Reixac tingui una bona acollida i que sigui de l’interès de tots i totes.