Durant els primers mesos de 2009 s’han vingut celebrant a tota Espanya diferents actes relacionats amb el 30è aniversari de les primeres eleccions als ajuntaments democràtics. Ja queda lluny aquell 3 d’abril de 1979, quan per primer cop, després de 40 anys de franquisme, es podien votar lliurament els ajuntaments. Per commemorar aquella data, el passat 13 de maig hem celebrat a Montcada i Reixac una taula rodona relacionada amb l’esdeveniment on van participar: Joan Marcet, professor de dret constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona, director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i diputat a les Corts Generals pel Partit dels Socialistes de Catalunya de 1982 al 2003; Salvador Esteve, alcalde de Martorell per CiU; càrrec que va exercir des de 1979 fins a 2003 i des de 2007 fins a l’actualitat. També ha estat diputat al Parlament de Catalunya durant 11 anys (1992-2003) i és president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. El tercer ponent va ser Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, membre del PSUC des de 1974, partit del que fou representant al comitè central el 1977 i secretari general del 1986 al 1997. Ribó va ser elegit diputat pel PSUC i IC-V a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 a 1999.Les intervencions dels ponents van ser força interessants. Joan Marcet va començar el seu retrat fent al·lusions a que “durant aquests trenta anys s’ha anat consolidant la democràcia, reforçant la política local i donant un servei a la ciutadania, inimaginable fa escasses dècades”. Salvador Esteve, amb una experiència directa com alcalde de Martorell va citar que “el municipalisme ha cohesionat Catalunya, i que els primers regidors i les primeres regidores de 1979 i 1983 no tenien experiència, però molta il·lusió i ganes de treballar, tenien la música, però no la partitura”. Rafael Ribó va referir en el seu parlament que “la llibertat guanyada ha estat una conquesta de tots i totes, però encara queda molt a fer, ja que han aparegut nous reptes i noves responsabilitats col·lectives”.
Teresa Gallego, regidora de Participació Ciutadana i conductora de l’acte, va desgranar el marc de les primeres eleccions locals, fent referència a que finals dels anys setanta eren d’una incertesa angoixant. En l’àmbit de la política, perquè acabaven d’estrenar la Constitució, que en el moment de celebrar-se les primeres eleccions municipals tenia només quatres mesos de vida. Sens dubte l’entorn de les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979 era bastant convuls; moltes demandes ciutadanes, molta tensió al carrer, una economia en crisi, un context polític incert i una jove democràcia sense tradició i sense muscle polític. Actualment, gràcies a l’esforç de tots i totes, especialment de gent que es va implicar, com molts dels que va assistir a la taula rodona, tenim consolidada la democràcia local.
Els reptes que tenim al davant encara són molts. En aquests 30 anys l’agenda municipal s’ha multiplicat exponencialment. Als clàssics temes d’urbanisme i serveis s’ha afegit: la perspectiva de la sostenibilitat, l’impacte de la immigració, la irrupció de les noves tecnologies, les noves demandes educatives o les exigències de més participació social, entre altres. Tot plegat marcat en un context de més individualització i crisi econòmica. Tenim al davant nostre necessitats molt diverses, amb demandes molts plurals i escenaris molts més complexos que fa unes dècades. Estructuralment, els ajuntaments hem de donar resposta a aquest tipus de demandes, i funcionalment, és precís dignificar l’estructura financera dels ajuntaments, amb fons propis, no condicionats per les conjuntures polítiques del govern central o autonòmic.
Els avanços que s’han fet en aquests darrers trenta anys han estat espectaculars, però resta molt a fer i volem fer-ho amb tots i totes amb l’objectiu de vertebrar les nostres comunitats, de donar serveis, a la vegada que reclamem corresponsabilitat. La democràcia local, i la participació política en els afers públics, reclama la voluntat i el treball de tothom, tal i com van començar fent aquells primers regidors i regidores de 1979. L’acte del passat 13 de maig a Montcada i Reixac va ser el reconeixement a la seva feina i a la de tots els regidors i regidores que des de llavors, i amb independència del seu color polític, han fet per les seves ciutats, pobles i vil·les.
