Avui és un dia molt especial per a mi, en què necessàriament he de mirar enrere. En aquests dies, he tingut l’oportunitat de mirar fotos de fa 15 anys. No hi ha dubte que he guanyat cabells blancs i el que no té preu, la possibilitat de dedicar-me a treballar per la ciutat en la qual visc.Al llarg de tots aquests anys de servei a la ciutat he tingut la complicitat de molta gent. Sense aquest suport tot hagués estat impossible. És un dia de comiat, però també de retrobada. Després de 15 anys de regidor, i gairebé tres mandats com a alcalde, avui és el meu darrer dia com a regidor d’aquest Ple. També és un dia de retrobada, perquè em sento molt content pel suport que estic rebent i la presència de molt amics i amigues que amb aquest gest volen transmetre’m el seu afecte. Moltes gràcies per ser-hi.
En contra del que diuen opinions malintencionades, no deixo l’acta de regidor pel que especulen els malpensats. Me’n vaig, després de tants anys de servei a la ciutat, principalment, per dos motius. Primer, perquè em sento ple de forces i d’idees, i entenc que és el moment de canalitzar-les en altres àmbits. I segon, i no per això menys important, per facilitar el relleu dins del partit. Així és com ho he manifestat al Partit Socialista, al grup municipal, a tots els regidors i regidores de l’Ajuntament i ara, i aquí, a tota la ciutadania de Montcada i Reixac. No us preocupeu si heu vist el meu nom en determinats mitjans de comunicació d’una forma en què maliciosament alguns em volen veure. No em penedeixo de res, ni tinc res a veure amb maniobres obscures, ni trames de cap tipus. La ciutat de Montcada i Reixac no es veurà tacada per res del que alguns m’acusen. Com diu la dita: el savi no diu el que sap, i el neci no sap el que diu. El temps posarà cadascú en el seu lloc. I tots els que ara acusen de forma gratuïta, s’hauran d’empassar les seves paraules. Una altra dita diu que: el que la raó no pot curar, sovint ho cura el temps.
Vull acomiadar-me sense cap rancúnia, ben al contrari, amb la mateixa il•lusió i serenitat amb què vaig començar l’any 1999. Ser alcalde de la pròpia ciutat és un dels majors honors institucionals que pot assolir una persona. Jo l’he tingut i em sento molt afortunat per haver pogut exercir aquesta responsabilitat única, al llarg d’onze anys. Aquesta ha estat una dedicació intensa i incansable, però sobretot molt gratificant. Tot aquest temps dedicat a la meva ciutat no el canviaria per res del món. Deixo l’acta de regidor amb l’orgull d’haver contribuït, juntament amb altres persones, que la ciutat donés un salt qualitatiu molt destacable. En política, com a altres àmbits de la vida, tothom és necessari, però ningú, per fortuna, és imprescindible. Me’n vaig content i satisfet per la feina realitzada, i convençut que el futur de Montcada i Reixac només pot ser prometedor. Marxo feliç per les contínues mostres de suport i d’estima que he rebut per part dels meus conciutadans i conciutadanes al llarg de tots aquests anys. Aquest és el major reconeixement que pot rebre un servidor públic.
El dia que el Ple municipal em va investir com a alcalde vaig dir en el meu parlament que l’esperit de servei seria el veritable nord que orientaria la meva acció de govern. Ara, el dia del meu comiat, manifesto la meva gran satisfacció pel deure complert.
Veïns i veïnes, no hi ha dubte que, entre tots i totes, estem construint una ciutat del segle XXI, una ciutat metropolitana amb projectes emblemàtics de referència, amb una millora molt visible de la trama urbana. No és el moment d’enumerar les actuacions del govern municipal des dels darrers anys. No em correspon a mi fer aquestes valoracions. Però les millores de Montcada i Reixac salten a la vista. Els diferents govern municipals, els seus regidors, els alcaldes que hem governat aquesta ciutat, hem tingut encerts i errors. No hi ha dubte que ha estat així! Però tots, sense excepció, hem lluitat per aconseguir una ciutat millor, amb més serveis, més equipaments i més qualitat de vida.
La satisfacció d’haver pogut contribuir en la millora del nostre municipi, a fer una Montcada i Reixac més amable i més agradable per viure-hi, és una sensació única. Tots i totes, cadascú de nosaltres, amb les seves característiques pròpies, hem de sentir-nos orgullosos de ser montcadencs i montcadenques. Sóc conscient que hi haurà gent a la ciutat, i arreu, que no reconeix aquest esforç, fins i tot que és crítica amb la feina feta o que malpensa de tot el que hem fet, a la vegada que aprofita l’ocasió per inocular el virus de la desconfiança o alçar sospites i incriminacions contra la meva persona. A tots aquests els vull dir que com més buida és la incompetència, més soroll necessita. El que sempre ha dirigit la meva acció de govern és la defensa de l’interès general de la meva ciutat.
Des del minut 1, en què vaig entrar en aquest Ajuntament, fins al dia d’avui, que renuncio a l’acte de regidor, tot el que he fet ha estat amb l’únic objectiu de millorar la ciutat i la qualitat de vida dels meus veïns i veïnes. Quan vam guanyar les eleccions el 1999, ens vam trobar un municipi que estava creixent, i que s’estava fent gran, amb noves necessitats i demandes. Ara, quan miro enrere, i amb la perspectiva d’aquests tres mandats, crec, francament, que, entre tots i totes, hem generat un gran avanç en la ciutat, sense precedents en la història de Montcada i Reixac. I això no ho dic jo, sinó la gent de la nostra ciutat. Em sento orgullós per haver-hi contribuït.
Però no ens podem aturar aquí. No podem conformar-nos amb l’autocomplaença de les fites aconseguides. Tenim al davant temps decisius que hem d’afrontar amb fe i optimisme, amb decisió, valentia i esperança. Amb nous lideratges, i renovades il•lusions. En tot aquest trajecte hem de preservar com a un gran tresor la cohesió de la nostra societat. Estem passant moments econòmics molt difícils. Hem de reforçar la confiança en les nostres possibilitats, i ser un exemple de lluita i tenacitat, i no donar-nos mai per vençuts. La política és una barreja de normes i voluntats que vertebren les nostres societats. Ningú no pot alentir el progrés de la nostra ciutat. Al llarg de moltes dècades Montcada i Reixac, la nostra ciutat, havia jugat a la segona divisió. Ara, amb l’esforç de tots i totes, hem pujat la ciutat a la divisió d’honor. Una ciutat que cada vegada més, s’està dotant de serveis de primer nivell. Ningú no ens regalarà res, i hem de continuar lluitant per Montcada i Reixac.
La dimensió de la ciutat que estem construint creix amb la mateixa intensitat com ho fan els valors compartits. El benestar o la felicitat no depenen només dels béns materials, sinó de l’alegria de compartir-los, dels vincles afectius que tenim amb les persones del nostre voltant, i de la satisfacció moral de formar part d’una comunitat de referència. La història no és una seqüència de dates, sinó d’accions humanes, de fets, però perquè sigui una història viscuda i narrada ha de ser una història compartida. I aquesta és la història que crec que hem fet a Montcada i Reixac.
Ningú és més ni menys que altre. Totes les persones són importants i totes han de contribuir i tenir el dret de ser-ho. Tothom ha de participar en el progrés de les nostres societats. Us encoratjo a tots i totes a que continuem treballant en la seva millora. El camí no és fàcil ni còmode. La situació actual no ajuda, però no hem de defallir en la nostra obstinació de fer ciutat. Hem de lluitar contra el desànim i tenir la seguretat necessària per superar les dificultats.
En l’apartat d’agraïments, no vull deixar passar l’ocasió de fer pública la meva infinita gratitud, en primer lloc, a la meva família, per la comprensió que ha tingut en tot moment. La meva dona i els meus fills saben, més que ningú, el sacrifici familiar que suposa ser la màxima autoritat de la ciutat. Gràcies! Sense la seva ajuda, tot plegat hagués estat impossible. Gràcies, sobretot, a Fina, la meva companya de vida, pel seu suport. Ella, possiblement de tota la ciutat és una de les persones més felices. En aquests moments, també vull fer un esment molt especial a la meva mare, octogenària però molt lúcida, i sobretot al meu pare, que, malauradament, va morir quan jo tenia 30, però que sempre ha estat un referent modèlic a la meva vida.
També vull agrair el treball realitzat al grup municipal socialista, i als membres de l’Agrupació, a tots els regidors i regidores que, des del primer moment, sempre m’han donat el seu suport. Tant els que esteu ara amb mi, com els que ara no hi són, però que van compartir un trajecte de la travessa. Als companys i companyes del grup socialista: Carme Porro, Eva Gonzalo, Carlos Guijarro, Ana Rivas, Juan Parra, Sergio Hermoso, Teresa Gallego i Alicia Solano. Com sabeu, sempre, des del primer moment, he intentat generar grans acords de govern, apostant per governs de concentració amb altres grups municipals amb els quals poder fer ciutat entre tots i per a tothom. En aquest sentit, no puc menys que manifestar el meu agraïment a tots els regidors i regidores dels diferents grups polítics municipals que al llarg d’aquests tres mandats han sumat esforços en el govern municipal. Especialment als regidors i regidores de CiU. Amb els quals, com a socis, hem compartir govern i als quals vull agrair i reconèixer la seva lleialtat i el seu compromís. Amb CiU hem format govern. Hem estat i som dos grups diferents, però un únic equip de govern. Vull agrair a Joan Maresma, al capdavant del seu grup, per la responsabilitat i fidelitat institucional que sempre ha tingut. També a Joan Carles Paredes, Amèlia Morral i Mari Carmen González. A tots i totes vull manifestar-vos el meu reconeixement pel vostre treball, no sempre fàcil i molt sovint ingrat. A la resta de grups de l’oposició un consell: feina, feina i més feina per a la nostra ciutat. Amb el pas del temps, tots haurem de donar explicacions de què es diu i què es fa. Realitzeu una tasca que, al marge dels colors polítics, la feu pel ferm convenciment de servei públic que tots i totes tenim. També us vull demanar el màxim suport institucional i polític a la futura alcaldessa, Maria Elena Pérez. Confio plenament en les seves qualitats i estic convençut que la primera alcaldessa que tindrà la nostra ciutat representarà un canvi generacional i de lideratge absolutament positiu.
També agrair a tot el personal de l’Ajuntament, tècnics i tècniques municipals, per la feina feta. Sense el seu esforç i professionalitat, la ciutat que tenim ara no hagués estat possible. I al moviment associatiu, entitats de la ciutat, esportives, culturals, de lleure o educatives entre altres, per la contribució que tots i totes esteu realitzant en la millorar de Montcada i Reixac. Tothom, cadascú des de la seva vessant personal o comunitària, ha estat protagonista indiscutible en la creació de ciutat. A tots i totes vull agrair-vos l’esforç, el treball i la confiança que sempre hem tingut en les nostres possibilitats. Vull donar les gràcies de tot cor, i m’agradaria fer-ho abraçant conjuntament els 34.000 habitants de la ciutat.
A tots i a totes, gràcies per haver-me donat el vostre suport durant tots aquests anys. Continuo amb el ferm compromís de seguir treballant per la ciutat, però des d’altres espais.
I, sincerament, demano disculpes si la meva tossuderia a l’hora de fer ciutat, de construir la nova Montcada, ha molestat algú. O si no he pogut fer més per la ciutat.
Al reiterar el meu agraïment i satisfacció, vull finalitzar expressant l’orgull que sento per haver contribuït a tenir una ciutat millor. Gracies per haver-me donat l’oportunitat de ser l’alcalde d’aquesta ciutat, de la meva ciutat, quelcom que no es pot oblidar.
Moltes gràcies!
_____________________________________________________________________________________________
Con estas palabras me despido de todos vosotros. Dejaré activo el blog para su consulta, pero a partir de ahora dejaré de actualizarlo.
¡Gracias y mucha suerte!
