Vagi pel davant que, com a socialista, no sóc pas nacionalista, tot i que a la meva joventut, com molts de la generació, vàrem estar vinculats a moviments semblants. En certa mesura els meus ideals, després d’una evident evolució, són universals i internacionals: la solidaritat, els drets humans, la fraternitat entre els pobles i les persones, la cultura de la pau i la vertebració de les nostres comunitats en un respecte comú i compartit.Ens importa les persones i les cultures, però també sabem que les fronteres separen, generen desacords i no uneixen. També som conscients que el que cada vegada ens fa més forts és la unió, no la discòrdia, sumar, no pas restar, unir-nos, no atomitzar-nos.
Catalunya sempre ha estat un exemple de país integrador que ha posat al capdavant de tot les persones. El seny català, tradicionalment, ha considerat que frivolitats independentistes sempre han comportat tensions negatives que han malmès la vertebració d’una societat tan rica i plural com la catalana. No sóc nacionalista, no per desinterès o oportunitat, sinó per convenciment polític.
Després de la consulta independentista del passat 25 d’abril, els resultats a Montcada i Reixac parlen per si sols: un 7,8% dels votants –que inclou els menors de 18 anys i els estrangers–, van anar a votar. Fins i tot si traguéssin els menors de 18 anys i els estrangers, per fer comparable la taxa de participació amb altres comicis electorals, aquest percentatge encara seria més minso. Cauria a un 7,3% del cens. Però tant se val un 7,8% que un 7,3%. Sigui com sigui, el fracàs de la consulta és més que evident. Que un 7% i escaig del cens vagi a votar dóna mostra per si sols el que preocupa el tema entre la ciutadania de Montcada i Reixac, i a la pràctica totalitat del 212 municipis que es van sumar a la tercera consulta: es va registrar el percentatge més baix de les dos tongades anteriors. Dir que l’assumpte de la poca participació es deu a la manca de suport d’uns i altres és treure pilotes fores, perquè quan la gent vol manifestar-se per un tema, bé que ho fa amb els recursos i suport o sense ells.
Els independentistes s’han omplert la boca promulgant que tenen el dret a allò i allò altra, a que si el dret a la autodeterminació és universal i coses semblants. Jo no sóc ningú per dir que el tema no és el dret que tenim, sinó les obligacions que compartim entre tots plegats. Jo crec que, en aquests moments, l’interés partidista d’uns quans és voler convertir el tema de l’independentisme en un assumpte de país i de campanya electoral. ERC i totes les excisions possibles que han tingut, i que tindran, s’amaga veladament darrera aquest tema, i CIU fa l’ullet als d’ERC, pero també al PP quan convé. Es legítim i, políticament, molt interessat.
Jo vull ser molt clar, la meva opció política, i la que defenso com a socialista, és oposar-me a la independència de Catalunya, tot i respectar aquest tipus de consultes. M’agradaria que aquesta claredat que proposo la manifestéssin també la resta de partits. Tothom ha de ser molt clar. Voldria que el sr. Artur Mas digués clarament què opina.
Catalunya per molt que s’oposin uns quants és una comunitat de destí. És un vaixell compartit, no pas dos... o tres. És el lloc natural que compartim dins d’un estat que, com Espanya, té una de les majors quotes de autonomia política, administrativa i econòmica del món. Parlar d’independència en un món globalitzat amaga que la veritat final no és la independència d’un respecte als altres, sinó la interdependència de tots plegat en un món que no coneix de fronteres i que quan ho fa separa més que no pas uneix. Ningú és independent en aquest món globalitzat, interrelacionat i interdependent. El debat polític esta desenfocat, senyors i senyores independentistes. La miopia dificulta veure amb claredat el que és evident per a la gran majoria de persones. En el fons, no sé si ho sabem o no, però el que és segur que s’aprofiten tàcticament i electoralment.
De totes maneres, no vull deixar de felicitar a les persones anònimes, als veins i veïnes, que amb veritable il·lusió han participat en aquesta convocatòria, realitzades amb absoluta normalitat. Felicitacions a tots i totes!
