1989 va ser l’any del naixement de la Convenció sobre els Drets dels Infants. Impulsada per UNICEF, dins de Nacions Unides, en pocs anys va rebre el suport de la pràctica totalitat dels països d’aquesta Organització Internacional. Tret de Somàlia i Estats Units que han manifestat reserves pel tema de la justícia als menors, la Convenció té un caràcter vinculant pels estats que l’han signada, com és el cas d’Espanya. Des de fa vint anys, amb un desenvolupament molt irregular segons els països, ha anat guanyant visibilitat. Cada país ha avançat de manera diferent. A Catalunya, per exemple, s’acaba de redactar una llei específica per als infants: la Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència.
El llistat d’articles que configura el text va ser aprovat com tractat internacional el 20 de novembre de 1989 i la Convenció en els seus 54 articles reconeix com infants els menors de 18 anys, i com individus amb ple dret al desenvolupament físic, mental i social i a expressar lliurement les seves opinions.
Potser algú es sorprendrà d’aquesta Convenció, perquè, al cap i a la fi, als països avançats, i amb Estat de dret, la tutela dels drets engloben també als menors. És a dir, a Espanya, a Grècia o al Regne Unit, l’impacte de la Convenció ha estat menor, fins i tot simbòlica, perquè la mateixa legislació nacional o comunitària ja ho contempla. Però, en canvi, per altres països la Convenció ha estat innovadora. Com molts especialistes consideren, aquest Tractat sobre els drets dels infants era necessari perquè, tot i que molts països tenia lleis que protegien a la infància, altres no. Al tercer món això significa, freqüentment, pobresa, accés desigual a l’educació i abandó. Problemes que també apareixen als països rics.
Encara queda molt per recórrer, ho sabem. Les desigualtats, i les crisis, castiguen amb més crueltat als més febles, com són els menors o la gent gran. Malgrat tot, no hem de baixar mai la guàrdia a l’hora de mostrar la nostra solidaritat, el nostre compromís amb els drets humans, i en particular amb els infants, i la gent gran, els dos pols més vulnerables de l’estructura demogràfica.
