Les acusacions velades que determinats mitjans de comunicació han deixat caure sobre un antic treballador de l’Ajuntament de Montcada i Reixac mereixen un aclariment per part meva. Ahir, al ple municipal del mes d’octubre, algun regidor de l’oposició, amb més demagògia que encert, proposava que ens posessin a disposició de la Fiscalia, degut a les sospites que recauen sobre Antoni Jiménez, antic director d’urbanisme de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. El regidor, previsiblement, desconeix que la Fiscalia té l’autonomia per demanar el que cregui convenient a aquest i qualsevol ajuntament. Crec, sincerament, que l’oposició fa un us demagògic de l’assumpte. El seu objectiu no és només aclarir la seva responsabilitat, sinó desacreditar l’acció del govern de la ciutat, aixecant sospites i dubtes. La col·laboració d’aquest Consistori amb qualsevol poder de l’estat està fora de dubte. L’Ajuntament de Montcada i Reixac, com a qualsevol ens de dret públic, no precisa posar-se a disposició de ningú, perquè, per definició, està a disposició de tothom.Durant els anys que el Sr. Jiménez va estar al capdavant de l’àrea d’urbanisme, les actuacions van seguir els processos habituals i es va actuar amb submissió a la legalitat, als processos previstos, amb imparcialitat i publicitat de les actuacions. El resultat de la seva gestió està a la vista al nostre municipi: la recuperació de l’antic cinema Kursaal, al barri de Can Sant Joan, convertit ara en un equipament sociocultural de referència, el desplaçament de la fàbrica de pintures Valentine del centre de la ciutat a un polígon industrial a les afores, el projecte de soterrament de la línia de RENFE de Vic-Puigcerdà, o el de la C-17 al seu pas per Montcada i Reixac, així com la millora del planejament urbanístic per elaborar un creixement equilibrat de la ciutat, han estat algunes de les intervencions més destacades. Sempre he confiat en ell i sempre he cregut que ha estat una persona amb un fort compromís de servei públic. Per respecte i ètica, sempre he confiat en les persones que treballen amb mi, seria impensable d’una altra manera. Crec que l’antic director d’urbanisme va fer un treball impecable en aquest ajuntament.
Ahir, Manuela de Madre, en unes manifestacions que l’honoraven, deia sentir-se absolutament sorpresa i desolada pels fets del cas Pretoria. Com alcalde de Montcada i Reixac, subscrit aquestes paraules de desolació i impotència quan observo el curs dels esdeveniments. Però també reclamo que la presumpció d’innocència sigui el principi fonamental que orienta la intervenció de la Justícia. Els mitjans de comunicació compleixen una funció innegable en les democràcies pluralistes, vigilen i publiciten els fets noticiables, però també quan apunten, directament o indirectament, estan incriminant, sense que els incriminats els hi puguin rebatre en temps real. No hi ha dubte que hi ha molts interessos creuats en tots aquests fets. Els periòdics cerquen la noticia i el titular més impactant, la televisió les imatges més colpidores, l’oposició es frega les mans, la ciutadania assisteix esparverada a la seqüència dels fets, i els que governem amb rectitud i honradesa hem d’aguantar les mirades de sospita de tothom i semblem estar condemnats a estar a la defensiva. En definitiva, el sistema, en si, es ressent com a mai.
Fa poc, a un altre article del meu blog, deia que les democràcies avançades, com la nostra, s'han dotat de sistemes de controls eficaços per a que aquell que la faci, la pagui. I no pot ser d’una altra forma. És evident que ningú pot quedar fora de l’Estat de dret, tothom ha d’estar sotmès a l’imperi de la llei. La Justícia ha de ser implacable i la presumpció d’innocència un principi orientador de la seva actuació.
