dimecres, 30 de setembre de 2009

Homenatge a Ramon Calduch

Recuperar la memòria històrica va més enllà dels grans esdeveniments d’Estat. Recuperar la memòria històrica ha d’esser també a un exercici de reconeixement de l’esforç i del sacrifici de moltes persones que han contribuït a fer país. L’acte d’homenatge a Ramon Calduch del 3 d’octubre a Montcada i Reixac vol recuperar la seva figura, la seva aportació a la cançó lleugera que amb el seu esforç, ofici i voluntat va ser una de les veus masculines més melòdiques de la segona meitat del segle XX a Catalunya.
L’historia genera fines capes de pols que ho acaben amagant tot, que oculten generacions i persones que han contribuït a escriure el nostre present. Sota aquestes capes de pols es troben tresors. Calduch és un d’ells.
L’homenatge que Montcada i Reixac ret a aquest cantant montcadenc és un reconeixement de justícia. Calduch va ser una persona molt estimada al nostre municipi. L’expectació que ha generat aquest esdeveniment és la mostra més evident, així com també, la quantitat d' artistes compromesos en l’homenatge que passaran per l’escenari de forma desinteressada per retre el millor reconeixement possible a aquest gran artista. Són molts els amics del cantant montcadenc que han volgut contribuir a recuperar i recordar la seva figura, moltes vegades oblidada. Artistes com Comediants i Sarruga, José Guardiola, Dyango, Carles Flavià, Lita Torelló, Lita Claver La maña, Francesc Burrull, Ricardo Ardèvol, Esperanza Rotger, o Sergi Buka es sumen a aquest reconeixement.
Ja l’any 2002 Montcada i Reixac va fer un petit reconeixement a la seva trajectòria amb motiu de la Volta a Catalunya. Allà van estar José Guardiola i Rudy Ventura i sobretot un gran amic seu: Miquel Poblet.
A Ramón Calduch li devem molt. Calduch es va fer popular a la dècada dels 50 i 60 cantant temes melòdics i versions d’artistes internacionals. Durant aquest període va participar a nombrosos festivals de gran prestigi d’aquella època, com ara, el de la Canción Mediterránea o el de la Canción de Benidorm. A partir dels 60 va començar a cantar en català i a treballar amb artistes de primer nivell com Sara Montiel o Carmen Sevilla. Tal va ser el seu èxit que entre 1959 i 1960 va arribar a gravar una vintena de discos. Cançons com Los gitanos, El viejo frac o versions com la de Begin the begine van passar a la memòria col·lectiva. Segur que també molts recordareu el disc amb cançons tradicionals catalanes que l’artista va publicar el 1976 Catalunya triomfant, que va tenir una gran repercussió al nostre país.
Ara ens toca a nosaltres manifestar el nostre agraïment per la seva contribució al món de la musica. La seva veu ens transporta a un passat no tan llunyà, a una història desdibuixada, però també a uns records molt emotius per a moltes generacions que com la d’ell van lluitar de valent per contribuir amb el seu granet de sorra a construir una societat millor.