dimecres, 16 de setembre del 2009

El referèndum a Arenys de Munt sobre la independència ( i 2)

La derivada número u del referèndum d’Arenys de Munt és que Joan Laporta, el president del FC. Barcelona, ha donat el seu salt particular a la política. Ell va ser el protagonista indiscutible de la Diada Nacional de Catalunya i del context emocional del referèndum sobre la independència a Arenys de Munt. Més enllà de tot plegat, el resultat del referèndum del passat 13 de setembre era previsible. En el fons el resultat era el de menys, perquè mediàticament el tema de l'independentisme ja havia arrasat abans de sortir al camp. Després de tot, no és d’estranyar el resultat. Els màxims responsables de CiU, ERC i IC-V proposaven el vot afirmatiu i la majoria d’electors va seguir aquesta consigna.
El referèndum ha provocat el posicionament tàctic de personalitats del món de la cultura o de l’esport. Com deia al començament, a l’endemà del referèndum, Joan Laporta insinuava un posicionament polític al costat de Reagrupament.cat de Carretero. Era previsible que si Laporta entrava de ple en política, no ho fes en ERC o CiU, on la seva aura de líder mediàtic quedaria entelada ràpidament pel líder i per l’establishment del partit. El que està fent és posicionar-se en un partit sense pedigrí, i sense un líder consolidat, però simpàtic als ambients independentistes, fins i tot crear una plataforma a mida que sota l’ideari independentista sigui el seu alter ego.
Si, com sembla ser, Laporta es posiciona al costat de Carretero, tot plegat serà una bomba per les expectatives d’ERC i malmetrà suports electorals a CiU. Ves per on, el referèndum d’Arenys de Munt pot acabar tenint repercussions més negatives en contra de la independència que no pas a favor. Si un nou partit independentista guanya suport electoral amb algun escó al Parlament de Catalunya, es digui Reagrupament.cat o Partit Joan Laporta per la Independència, restarà suports als partits nacionalistes tradicionals: ERC i CiU, i previsiblement activarà un vot latent no nacionalista, que no vota perquè no sent l’amenaça del nacionalisme independentista. Possiblement, en aquesta hipòtesi, s’activin votants latents del PP i el PSC i tots dos guanyin suport electoral. El que són les coses, oi?
No em vull a allargar massa en aquest tema de l’independentisme i especulacions diverses, perquè més enllà d’aquestes dades, hi ha coses molt més importants que preocupen a la ciutadania, que no pas quin país és el que emet el meu DNI.