Veïns i veïnes, autoritats, membres del món associatiu, amics i amigues.Cada Diada Nacional de Catalunya és única. Aquest any hem hagut de canviar l'ubicacio física d'aquesta celebració amb motiu de les obres del carrer Major. En pocs mesos finalitzaran les obres i el proper 11 de setembre ens tornarem a reunir al lloc habitual per celebrar la Diada. Enguany, el nom d’aquesta plaça, la plaça Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc, també ens evoca referències a la llarga trajectòria cultural del nostre país.
Aquest any la institució de l’autogovern de Catalunya compleix sis segles i mig. El 1359, fa ara 650 anys, va néixer la Generalitat de Catalunya. Des de llavors, molts episodis han deixat la seva empremta a la nostra història.
Aquest 11 de setembre té unes característiques úniques, ben diferents d’anys anteriors. Tenim un debat de fons de molta transcendència. En refereixo al desplegament de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tothom s’ha fet ressò de la possibilitat que una sentència desfavorable del Tribunal Constitucional retalli el text estatutari. Aquesta possibilitat pot arribar a ser jurídicament impecable, però políticament i socialment intolerable. Catalunya no pot quedar-se de braços plegats davant una hipotètica retallada de la nostra llei més important, del nostre autogovern, per part del Tribunal Constitucional. El text estatutari ha rebut el suport de la gran majoria de grups del Parlament de Catalunya. És una llei orgànica aprovada per les Corts Generals, és a dir, primer pel Congrés dels Diputats i després pel Senat, i finalment va rebre el suport del poble català en referèndum. No hi ha més legitimitat política, social i sobirana que tot el procés d’aprovació de la nostra llei fonamental. Que tothom tingui present que el poble de Catalunya no pot quedar-se com si no passés res en el cas que el Tribunal Constitucional impugni el text. Montcada i Reixac, com tant altres pobles de Catalunya, farà sentir la seva veu.
2009 s’ha caracteritzat també per un gran avanç en el sistema de finançament del país.
Després de mesos de negociacions, Catalunya té un nou sistema de finançament que li permet guanyar marge de maniobra econòmica, sense menysprear el sentit de solidaritat econòmica que sempre hem tingut els catalans. Tothom guanya amb aquest acord. Malgrat aquests avanços, la marxa de l’economia catalana és un tema que ens inquieta. L’atur ha passat a ser la màxima preocupació dels ciutadans, així com l’incertesa en la marxa de l’economia. L’augment del nombre d’aturats, el tancament d’empreses, i la destrucció neta de llocs de treball és una característica preocupant en qualsevol crisi econòmica. Vull encoratjar tothom que el desànim no ens limiti. Ens en sortirem. 2010 esperem que sigui l’any de la remuntada econòmica. Tot plegat ens ha de reforçar, i les administracions publiques hem d’estar al costat dels més necessitats. Som conscients que hi ha gent que ho passa malament, però estic convençut que amb l’esforç de tothom ens en sortirem. No és la primera crisi econòmica que passem ni la primera agressió que patim, però la confiança en nosaltres, en el nostre potencial i en la justícia de les nostres demandes, ens acabaran donant la raó.
Em preocupa la sort de la gent i tenim una responsabilitat d’actuar conforme a aquesta preocupació. Les administracions públiques tenim un paper important en tot aquest procés. Volem preservar la llibertat i volem protegir el bé comú.
Al llarg de la història els catalans i catalanes sempre s’han caracteritzat pel seu progressisme. El catalanisme polític sempre ha contrarestat la moció conservadora del mercat lliure. Mai no hem volgut que el gran aixafi el petit, ni que la nació amb més milions d’habitants se’n rigui de la de set milions. Volem i exigim respecte. La dignitat de Catalunya no es mesura pel nombre de catalans, com tampoc la dignitat d’una persona es mesuren per la seva edat. Tant digne és un nadó com una persona gran. Tant digne és una nació com una altra. Més que mai en aquests moments de dificultats, d’incertesa, hem d'apuntalar, sense complexes i de forma positiva, el nostre patriotisme, el nostre catalanisme.
La major prova d’amor pel nostre país, per la nostra terra, és treballar per millorar-la, i fer-ho vinguis d’on vinguis i vagis on vagis. Tots viatgem en un vaixell que es diu Catalunya, i tots hem de tenir cura d’encarar el seu rumb de forma responsable, compartida, amb mà ferma, amb encert i no deixant ningú enrere.
La major prova d’amor pel nostre país, per la nostra terra, és treballar per millorar-la, i fer-ho vinguis d’on vinguis i vagis on vagis. Tots viatgem en un vaixell que es diu Catalunya, i tots hem de tenir cura d’encarar el seu rumb de forma responsable, compartida, amb mà ferma, amb encert i no deixant ningú enrere.
No hi ha dubte que hem de preservar el país, defensar-lo dels atacs, i reforçar el nostre patriotisme inclusiu. En definitiva, tenir cura de l’entorn físic, però també de l’entorn humà. Hem de seguir confiant en nosaltres i en les nostres possibilitats i lluitar contra el desàmin. Encara queda molt per fer. Les coses que ens uneixen són molt més que les que ens separen. I de la nostra unió s’extreu la força.
I ara vull parlar de Juan Maria Soldevilla, el jutge suplent del jutjat de pau, que en aquests dies, i de forma sobtada, ens ha deixat per sempre . Se’n va una gran persona però ens deixa el llegat del seu gran humanisme i de compromís amb la nostra ciutat. Des d’aquí vull transmetre a la seva vidua i família el nostre condol per la seva pèrdua. El nostre país és molt petit però la nostra gent és molt gran.
Avui ens acompanya el Sr. Cosme Oriol. Amb la seva presència li volem retre un merescut reconeixement a la seva llarga trajectòria professional i humana. Cosme Oriol ha estat sempre una persona directament vinculada al món cultural. Forma part del Consell de Pla Estratègic de Montcada i Reixac, del Consell Administratiu de l'Organisme Autònom d'Informació Local i va ser soci fundador de l'Agrupació Fotogràfica de Montcada i Reixac. De la qual ha estat el seu president, des de la seva creació, fins a final de l'any 2007, quan ho va haver de deixar per motius personals. Cosme Oriol és un fotògraf molt reconegut a nivell estatal i internacional i ha portat el nom de la nostra ciutat arreu. L'Agrupació Fotogràfica ha rebut, entre molts altres, el premi a la millor agrupació fotogràfica de Catalunya i d'Espanya i molts dels seus membres han rebut guardons nacional i internacionals.Gràcies Cosme, per tot el que has fet i continues fent per la teva ciutat.
També us trobeu aquí representants de moltes entitats de Montcada i Reixac, així com ciutadans i ciutadanes que, a títol individual, heu volgut formar part, com cada Onze de Setembre, de l’acte institucional de la Diada. Vull fer extens el meu reconeixement a totes les persones, a totes les associacions i entitats que s’impliquen en el dia a dia del municipi, i que ens acompanyen en l’ofrena floral d’aquest Onze de setembre.
No hi ha dubte que tenim un gran país.
Visca Catalunya!
I ara vull parlar de Juan Maria Soldevilla, el jutge suplent del jutjat de pau, que en aquests dies, i de forma sobtada, ens ha deixat per sempre . Se’n va una gran persona però ens deixa el llegat del seu gran humanisme i de compromís amb la nostra ciutat. Des d’aquí vull transmetre a la seva vidua i família el nostre condol per la seva pèrdua. El nostre país és molt petit però la nostra gent és molt gran.
Avui ens acompanya el Sr. Cosme Oriol. Amb la seva presència li volem retre un merescut reconeixement a la seva llarga trajectòria professional i humana. Cosme Oriol ha estat sempre una persona directament vinculada al món cultural. Forma part del Consell de Pla Estratègic de Montcada i Reixac, del Consell Administratiu de l'Organisme Autònom d'Informació Local i va ser soci fundador de l'Agrupació Fotogràfica de Montcada i Reixac. De la qual ha estat el seu president, des de la seva creació, fins a final de l'any 2007, quan ho va haver de deixar per motius personals. Cosme Oriol és un fotògraf molt reconegut a nivell estatal i internacional i ha portat el nom de la nostra ciutat arreu. L'Agrupació Fotogràfica ha rebut, entre molts altres, el premi a la millor agrupació fotogràfica de Catalunya i d'Espanya i molts dels seus membres han rebut guardons nacional i internacionals.Gràcies Cosme, per tot el que has fet i continues fent per la teva ciutat.
També us trobeu aquí representants de moltes entitats de Montcada i Reixac, així com ciutadans i ciutadanes que, a títol individual, heu volgut formar part, com cada Onze de Setembre, de l’acte institucional de la Diada. Vull fer extens el meu reconeixement a totes les persones, a totes les associacions i entitats que s’impliquen en el dia a dia del municipi, i que ens acompanyen en l’ofrena floral d’aquest Onze de setembre.
No hi ha dubte que tenim un gran país.
Visca Catalunya!
