dilluns, 13 de juliol del 2009

El nou finançament de Catalunya

Ha costat però ha arribat. Tot i que amb un any de retard, totes les forces polítiques catalanes, menys CiU i el PP, donen suport a l’acord. La societat civil també considera satisfactòria la proposta: Foment, PIMEC, UGT i CC.OO, les cambres de comerç i totes les grans institucions econòmiques del país consideren que l’acord és just per a Catalunya i convenient per a la resta de l’Estat.
El president Montilla deia ahir a la primera roda de premsa després de fer públic l’acord que és una victòria de la justícia. I estic plenament d’acord. Sens dubte el context econòmic ha estat una gran dificultat afegida en tot aquest procés. Ha estat un camí llarg, amb balls de xifres continus, amb explicacions de difícil comprensió pels no entesos. En certa mesura, un procés incomprès per la societat, més preocupada pel dia a dia que no pas pels grans números, encara que aquests són els que condicionaran moltes decisions de futur.
El sistema de finançament de les comunitats autònomes necessitava una revisió urgent per diferents motius. El primer, perquè el sistema vigent aprovat al 2002, preveia una revisió als cinc anys, revisió que s’ha convertit en una reforma perquè l’anterior model no recollia el sobrecost que comunitats com a Catalunya han tingut que suportat degut a l’intens augment demogràfic, i també per la disparitat de recursos per habitants que hi ha entre comunitat. El segon motiu està relacionat amb la manca de recursos que les comunitats han tingut que patir. Fins ara les comunitats gaudien d’una sèrie de tribut cedit pel Govern de l’Estat. El 33% del IRPF, el 35% del IVA i el 40% dels impostos especials (alcohol, benzina i tabac) eren gestionats per les comunitats autònomes. Amb el nou acord, el percentatge que gestionaria Catalunya, a l’igual que la resta de comunitats, tret de Navarra i País Basc, serà del 50% del IRPF, el 50% de l’IVA i del 58% dels impostos especials. A tot plegat també s’afegeix els fons de suficiència que es destina per a cobrir la diferència entre el que es destina a les comunitats de la recaptació d’impostos i la necessitat de finançament reconeguda. En definitiva, es preveu que Catalunya passi d’estar per sota de la mitjana, al 2007 estaven en el 94%, a passar a estar per sobra. Es preveu que al 2012 estiguem sobre el 105% i amb més de 3.800 milions d’euros addicionals. I és això el que és de justícia, com deia el nostre president. El govern de Zapatarero ha de posar sobre la taula uns 11.000 milions d’euros que repartir entre totes les comunitats autònomes amb aquest nou sistema de finançament.
La millor prova de que aquest és un acord just és el recolzament que ha tingut la proposta per part de tota la societat civil catalana, a excepció dels PP i CiU, partits que s’hi oposen amb argument peregrins. Aquesta situació ens ha de fer reflexionar sobre la posició que cadascú pren en aquest tema i que tothom visualitzi qui suma i que resta en aquesta procés.