Deia al meu article anterior que mai com ara, la ciutat havia tingut uns serveis i equipaments com els que té ara. I el que dic està relacionat objectivament amb les fites aconseguides en aquests darrers deu anys. Només cal donar un cop d’ull al voltant nostre i tothom reconeixerà que el canvi ha estat espectacular.Montcada i Reixac és coneguda fora de la ciutat pel salt qualitatiu que ha donat en aquestes darreres dècades i això es mèrit de tots i totes, no només dels partits, o dels polítics. Els que tenen bona memòria poden visualitzar les diferències entre la Montcada, podem dir, del segle XX i la del segle XXI.
La Montcada del segle XX estava ancorada en un racó, en certa mesura atemorida per la gran Barcelona i amb un cert sentit d’inferioritat, trinxada per les infraestructures, amb pocs serveis i una contaminació desbocada. Al segle XXI les coses han millorat substancialment.
L’orgull de ciutat ha guanyat molt camí entre els veïns i veïnes. Ja no volem la industria de xemeneia, ni tolerar els nivells de contaminació d’antuvi, ni conformar-nos a l’estatus quo de ser una ciutat tradicionalment maltractada en una cruïlla de caminis.
Actualment, Montcada és coneguda pel seu dinamisme, per la seva pluralitat. A vegades, quan em pregunten per com és la meva ciutat dic que tenim moltes montcades dins de la ciutat i totes elles són un referent. Des de l’Ajuntament volem que la ciutat sigui reconeguda pels seus excel·lents accessos i proximitat a Barcelona, sinó també pels seus equipaments de primer nivell i per estar envoltada per les serralades de Marina i Collserola, i amb els nostres rius recuperats i amb vida.
Volem que els nostres fills i filles es trobin a gust a la ciutat, no hagin de sortir de Montcada, i diguin amb satisfacció allà on vagin d’on són. És molt grat veure com l’orgull de ciutat està cada vegada més bé implantat entre la ciutadania. Sens dubte, anem pel bon camí. Això no és mèrit d’uns, sinó de tots els que treballem per la millora de la nostra ciutat.
A vegades, en aquests actes de celebració de 10 anys com Alcalde de la ciutat en pregunten quin ha estat el moment més difícil, i moment més satisfactori? I contesto que no hi ha un moment difícil i un moment satisfactori. Hi ha moltes satisfaccions i algunes decepcions. Les decepcions venen de la lentitud amb la que sovint es prenen les decisions en les que nosaltres no tenim la darrera paraula. Crec que s’està endarrerint molt la solució al problema de les infraestructures que travessen el nostre municipi.
Des de fa dos anys, a més, la situació econòmica no ajuda gens ni mica. Amb la crisi les demandes augmenten i els recursos disminueixen. Els moments difícils arriben quan una persona m’atura al carrer, o s’adreça a l’ajuntament i ens diu que no té treball i que el necessita, perquè la seva família ho està passant molt malament. Són moments difícils, on l’ajuntament no té la vareta de les solucions.També es difícil quan veus que una empresa o comerç baixen la persiana o les amenaces d’expedient d’ocupació. Són moments complicats perquè hi ha molt gent que pateix. La nostra obligació és posar a l’abast de les persones que ho passen malament tota l’ajuda necessària per ajudar a que se’ns surtin.
En general els moments agradables de la gestió diària i de les fites aconseguides superen a les decepcions, però mai ens hem de conformar. Entre tots i totes hem de seguir treballant per tenir una Montcada i Reixac del segle XXI. Hem de seguir tenint confiança en les nostres possibilitats i en el futur. Entre tots i totes estem construint i reinventant la nostra ciutat, la estem fent gran, atractiva i més bonica i això és mèrit de tots i totes.
Soc una persona de conviccions i quan vaig accedir a l’Alcaldia el 1999 em vaig proposar posar la nostra ciutat a l’alçada de les millors del nostre entorn, contribuir a millora-la, dotar-la de serveis i equipaments, dignificar-la i cohesionar-la.
Encara recordo els eslògans de les campanyes electorals: aire fresc i imagina més. Jo crec que l’essència d’aquell desig, d’aquell lema, l’hem aconseguit.
Desprès de 10 anys en sento satisfet del que, entre tots i totes hem pogut realitzar. Queda molt a fer i ho farem. Seguirem treballant. La ciutat s’ho mereix, la ciutadania també.
