dimecres, 22 d’abril de 2009

Les obres al carrer Major i la gestió d’interessos

Les grans arteries de comunicació, i les més concorregudes, són, sense cap mena de dubte, las vies que més pateixen el desgast de l’ús, i les que requereixen intervencions continues. A Montcada i Reixac, a part del gran eix que travessa la ciutat, com és la C-17, i que està en un procés de finalització de les obres, tenim tres importants eixos comercials que concentren un destacat dinamisme ciutadà. Em refereixo al carrer Reixagó, a la rambla dels Països Catalans i al carrer Major. Aquest últim en un procés de remodelació total que, sense perdre la seva identitat i la seva funció, oferirà a final d’any una imatge renovada.
Les obres complexes, com són les del carrer Major, sempre generen tot un seguit d’incomoditats que ens serveixen com a excusa per reflexionar al voltat d’aquest tipus d’intervencions. El primer que sempre trobem davant d’un projecte com aquest és la resistència. Molts veïns i comerciants són els primers en plantejar dubtes sobre l’oportunitat, el moment, el disseny o les diferents fases de l’obra. Amb tota la legitimitat del món, les persones directament afectades, plantegen sempre algun tipus de dubtes al voltant de les obres. Ens hi trobem amb valoracions contradictòries d’uns i altres. Gairebé mai podrem acontentar a tothom i la nostra obligació és que el bé comú prevalgui per sobre dels interessos particulars, tant legítims com qualssevol altre. Certament, ens trobem en un camp de maniobra molt acotat i on conflueixen interessos de tot tipus, sovint enfrontats. Crec, francament, que tenim davant nostra una bona oportunitat per millorar el carrer Major d’un vegada per totes. Sabem que provocarà molèsties, però des del moment que comencen les rases té avantatges per a la ciutat, primer perquè el conveni obliga a contractar gent aturada de Montcada i Reixac, segon perquè la intervenció durarà pocs mesos, intensificant els treballs i reduint els terminis, i tercer perquè, al final de tot, gaudirem d’un carrer Major nou, totalment remodelat i que lluirà com mai fins ara.
Els ajuntaments no hem tingut marge de maniobra perquè la convocatòria per acollir-se a aquest tipus d’obres exigeix que es realitzin durant aquest 2009. Com és ben conegut, el govern socialista de Zapatero, per tal de dinamitzar l’economia, ha injectava 8.000 milions d’euros a les administracions locals per tal de finançar obra pública de nova planificació, no prevista en 2009 i que generi ocupació.
Tota aquesta gran intervenció requereix la paciència i la comprensió de tothom. Les obres generen molèsties. Negar-ho seria absurd. Es facin quan es facin, sempre acaben provocant inconvenients i afecten a la dinàmica ciutadana i comercial. Però, entre tots, estem intentant que aquest impacte sigui el menor possible. Estic convençut que, a l’igual que ha passat amb les obres de la C-17, o amb les obres de la biblioteca Elisenda de Montcada, quan acabin –i això es preveu que sigui a final d’any– el carrer Major serà mes maco que mai. Mentrestant, hem de procurar que el impacte de les obres sigui el menys negatiu possible. El resultat final serà ben satisfactori per tothom i compensarà amb escreix les incomoditats d’aquests mesos d’obres. No tinc cap mena de dubta. Les obres al carrer Major exemplifica com cap altre la gestió legítima d’interessos dels afectats i la necessitat de l’Ajuntament de vetllar pel bé comú.