La celebració del 1er de maig d’enguany és ben diferent a anys anteriors. Les circumstancies han canviat, els actors i els recursos també. No hi ha cap dubte que la crisi fa que les manifestacions convocades pels sindicats per a aquest primer de maig siguin més multitudinàries que mai. Les consignes també són més contundents i el malestar va en augment.I quan parlem de treball, ho fem en el sentit més ampli, no només parlem dels treballadors en genèric, sinó també dels autònoms, els petits i mitjans empresaris, els joves o els immigrants.
Durant aquest 1 de maig, a les principals ciutats del món, milions i milions de persones surten al carrer per reclamar un nou model econòmic i laboral, una major protecció davant el desemparament de l’atur forçós i un nou marc de referència econòmic més just.
El debat sobre el treball i la crisis no passa per abaratir l’acomiadament dels treballadors, ni, per exemple, per facilitar els concursos de creditors –abans dit suspensió de pagaments–, o recórrer als Expedients de Regulació d’Ocupació de forma sistemàtica. El debat sobre el treball i la crisis passa per parlar més de política que d’economia, més de persones que de números, repartir les càrregues de la crisis de forma més equitativa i recórrer a un gran pacte nacional que acordi les grans línees estratègiques de país en aquest món del treball globalitzat i interdependent.
Hem de ser contundents: no és el moment de parlar de reduir les prestacions o drets dels aturats!, sinó de visualitzar que darrere d’un aturat o aturada hi ha una persona, amb cara i ulls, nom i cognoms, família i necessitats que cobrir. És ben conegut que la democràcia és fonamenta, en essència, en llistar tota una sèrie de drets, però, sobretot, en assegurar la seva prestació. La solució a la crisis no passa per aprimar la democràcia, ni limitar els drets dels treballadors o especular malintencionadament sobre la viabilitat del sistema públic de pensions.
UGT i CCOO han acordat recentment un manifest conjunt sobre el Primer de Maig. Els dos sindicats majoritaris han presentat els actes del dia del treball sota el lema “Davant la crisi: treball, inversió pública i protecció social”. Em sembla molt adient i encertat aquesta lema perquè il·lustra de forma oportuna la manera d’enfrontar-se a la crisis actual.
A Montcada i Reixac estem vivim casos d’especial rellevància que afecten a molts treballadors que veuen amenaçat el seu futur laboral. L'exemple d’Aismalibar és ben conegut. Des de l’Ajuntament estem fem tot el possible per tal d’assegurar la continuïtat econòmica de l’empresa, però sovint les dinàmiques empresarials es mouen amb altres interessos. En casos semblants a aquest, la voracitat dels propietaris acaba malmetent el futur de molts treballadors. Certament, no es pot permetre que els sacrificis en la lluita contra la crisi econòmica recaigui exclusivament sobre els treballadors i treballadores, ni que es deteriori les condicions de treball, la salut laboral o la prevenció, ni pensar que el mercat és el gran jutge que decideix qui queda dins qui queda fora del mercat de treball, i en quines condicions. No pararé de dir que necessitem una economia de mercat, però no una societat de mercat. Aquest primer de maig ha de reivindicar els gran valors de l’esquerra democràtica. Ha de ser capaç de llançar un crit unànime reclamant la necessitat d’assegurar el dret a una vida digna de tothom, de recuperar la dignitat de les persones pel treball i la dignitat de les persones davant l’absència de treball.
