30 anys d’ajuntament democràtics

Fa trenta anys, un dia com avui, s’elegien els primers ajuntaments democràtics després de quaranta anys de franquisme. Ha passat força temps i, en perspectiva, l’esdeveniment ben mereix una reflexió. La primera és que Espanya ha canviat, i molt. I el món també. Ningú dubte que els nostres pobles, vil·les i ciutats no són el que eren. La democràcia ha canviat les ciutats. El panorama de finals dels anys setanta era d’una incertesa angoixant. En l’àmbit de la política, perquè acabaven d’estrenar la Constitució, que en el moment de celebrar-se les primeres eleccions municipals tenia nomes quatres mesos de vida. Hem de recordar que el context polític era d’una creixement polarització. Tota la gamma de partits d’esquerra havien irromput al panorama electoral amb una infinitat de sigles, propostes i programes, molts d’ells sota la inspiració marxista, trotskista o maoista. La dreta rància, i l’extrema dreta, també treien pit en un marc on el General Franco encara era un referent.
Els grups terroristes del moments esquitxaven dia sí i dia també d’atemptats, extorsions i imatges impactants les pantalles en blanc i negre de la televisió de llavors. No només ETA, sinó també el FRAP, el GRAPO i altres minories antisistema d’extrema dreta recorrien a la violència més salvatge per fer-se sentir. La cúpula de l’exèrcit, tota ella provinent del franquisme, veia els esdeveniments amb les ulleres fosques del règim. En el panorama econòmic, la situació financera nacional i internacional era, simplement, desesperant. L’impacte de l’encariment del petroli de 1973, es multiplicaria per dos durat 1979, encarint, encara més, el seu preu. A Espanya, la situació econòmica era d’una certa paràlisis industrial i comercial amb un encariment desbocat de tots el producte bàsics. La barreja de crisi econòmica, acomiadaments i encariment dels productes, produiria el que es coneix com estanflació, és a dir, estancament econòmic amb inflació, que junt amb la deflació és el pitjor que li pot passar a una economia. En lo social pràcticament tot estava per fer. Calia dignificar la vida de les ciutats, vil·les i pobles, dels veïns i les veïnes.
Els politics sabem que no podem malmetre la confiança dels electors en els processos democràtics. Sabem que, la màxima virtut de la democràcia és que contribueix, millor que cap altra, i a mig i llarg termini, a resoldre problemes col·lectius. I que si no es resolen la gent deixa de confiar en els processos democràtics i es torna malfiada i esquerpa.
L’entorn de les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979 era aquest que, succintament, he descrit. En resum: moltes demandes ciutadanes, molta tensió al carrer, una economia en bancarrota, un context polític incert i una jove democràcia sense tradició i sense muscle polític.
He volgut fer aquesta referència a aquest marc perquè sovint passa desapercebut. En aquests dies que totes les planes dels periòdics i la capçaleres dels telenotícies estan plens de referències a l’efemèride, no hem d’oblidar que la jove democràcia va començar a passar la seva prova de foc a partir de les primeres eleccions municipals de 1979.
No es tracta, aquí i ara, de parlar ni de sigles ni de noms, sinó del gran sacrifici de tots plegat per tirar endavant una democràcia local que, sense recursos, sense experiència i amb un context gens facilitador, lluitava per donar resposta positiva a les demandes ciutadanes. Llavors, amb l’esforç, la confiança i el sacrifici de tots ens en vem sortint. Ara que, gràcies a l’esforç de tots i totes, tenim consolidada la nostra democràcia, hem d’aplicar la mateixa recepta per encarar els problemes que també ens volten. Ara, el tema del finançament dels ens locals és un dels més importants. Tots els ajuntament hem fet un esforç titànic per millorar les ciutats, construir equipaments –i mantenir-los–, així com proveir tot un seguit de serveis a la ciutadania. Hem absorbit moltes competències, però no sempre s’han cedit els recursos per finançar-les. L’ajuntament és la primera porta on piquen les demandes de la ciutadania i el darrer en rebre els recursos suficients. Aquest és un dels tema més urgents a resoldre. Malgrat tot, no em vull allunyar de l’esperit de l’article, que és la commemoració dels 30 anys de les primeres eleccions locals. Ara, amb la perspectiva del temps, sabem que l’esforç, el sacrifici i la confiança en les nostres possibilitats són els millors aliats per lluitar contra les adversitats. Aquest article és un merescut reconeixement a totes les persones que van viure les il·lusions i les dificultats d’aquelles primeres eleccions locals i les següents, a tots els que van contribuir a la consolidació de la nostra jove democràcia local.