dimarts, 10 de març de 2009

Una escola nova en el nou eixample de Montcada i Reixac


La inauguració d’una escola pública és un dels esdeveniments que més satisfacció reporta a qualsevol representant polític. Estrenar un equipament educatiu nou és molt agradable, perquè simbolitza una aposta de futur, confiança en l’ensenyament, en la formació de la canalla i del jovent, en la transmissió del coneixement, en la nostra cultura.
Però la inauguració d’una escola pública com la que varem estrenar el passat 8 de març és quelcom més que això. La seva implantació en el territori obeeix a una ferma voluntat de dinamitzar el nou eixample de la ciutat: Mas Duran.
El compromís municipal és dotar progressivament de nous serveis i equipaments als habitants d’aquesta zona, una de les àrees amb més potencialitat de creixement i de serveis.
La planificació urbanística obeeix a criteris de racionalitat, o no és planificació, és improvisació. Y la racionalitat ens indica que els habitants precisen serveis, equipaments i connectivitat amb la trama urbana. Pel que fa als serveis i els equipaments, el passat 8 de març varem inaugurar el CEIP Mas Rampinyo que donarà serveis educatius de forma progressiva als nens i nenes més petits. Una setmana abans, l’1de març varem inaugurar, també a Mas Duran, un dels espais verds més grans de l’àrea metropolitana de Barcelona: el Parc de La Llacuna. Amb una superfície de 7 camps de futbol olímpic, més els 40.000 m2 de l’antic espai dels militar al nord-oest, és un veritable pulmó verd per la ciutat i una immillorable zona de lleure i esbarjo pels veïns i veïnes.
La connectivitat és una altra variable que també incideix en la qualitat urbana de les noves zones. No es tracta només d’unir Can Pomada amb la resta de la ciutat, sinó que aquesta connexió respongui als criteris de mobilitat dels nous i vells habitants. Es necessari posar les condicions perquè el nou eixample de la ciutat, Mas Duran, tingui totes les comoditats necessaris per que la qualitat de vida sigui òptima, i respongui a criteris de sostenibilitat i racionalitat.
Com ja he expressat en una altra ocasió en el meu bloc, la meva prioritat número u per a Montcada i Reixac és fer de la ciutat, més que mai, una ciutat pública. I aquesta ciutat es crea juxtaposant l’edificació amb els espais oberts, distingint i reforçant l’artificialitat de la ciutat, a la vegada que creant un conjunt de parcs, zones verdes i grans espais intercomunicats per passejos urbans. Per això es imprescindible descentralitzar serveis i ofertes culturals de forma planificada, tal i com estem fent amb el nou CEIP Mas Rampinyo i el Parc de La Llacuna, a la vegada que implica mantenir densitats edificatòries mitjanes i altes en les noves construccions.
El model de ciutat pública que penso per la nostra ciutat persegueix un objectiu fonamental: generar vida urbana en el grau més alt possible. Amb la recent inauguració del CEIP Mas Rampinyo donem una passa més en aquesta direcció.