dijous, 5 de març del 2009

Montcada i Reixac: la (re)construcció d’una ciutat pública i metropolitana

Quin és el model de ciutat que volem per Montcada i Reixac? Sense cap mena de dubtes el d’una ciutat pública i metropolitana.
El model que s’amaga darrera de la planificació urbanística a les ciutats mitjanes i grans, i a les àrees metropolitanes, com és el cas de les ciutats que configuren la gran Barcelona, és el model de ciutat que anomenem pública. Montcada i Reixac aposta per un model de ciutat metropolitana, per una ciutat pública.
La ciutat pública es crea juxtaposant l’edificació amb els espais oberts, distingint i reforçant l’artificialitat de la ciutat, a la vegada que creant un conjunt de parcs, zones verdes i grans espais més o menys urbanitzats intercomunicats per passejos urbans.
Aquest model de ciutat s’allunya del model tradicional de casc antic al vell centre, a la vegada que la dignifica, i apropa espais perifèrics nous i antics a través de grans connectors (passejos urbans, bulevards, rambles...), descentralitza serveis i ofertes culturals de forma planificada, a la vegada que aplica densitats edificatòries mitjanes i altes en les noves construccions.
La ciutat pública persegueix un objectiu fonamental: generar vida urbana en el grau més alt possible. Per això crea espais urbanístics nous, ple d’estímuls visuals, amb entorns complexos capaços d’atraure ciutadans a l’espai públic. Mitjançant el procés de (re)construcció de la ciutat en que està immersa, Montcada i Reixac vol arribar a ser una ciutat ben travada i millor estructurada, cohesionada físicament, i socialment. Aquest model és l’oposat del que seria l’anomenada ciutat domèstica, model importat dels Estats Units, amb grups residencials segregats, centres comercials i grans superfícies, parcs temàtics, centres lúdics i cases unifamiliars en filera amb jardí davanter, on el vehicle privat resulta tant necessari com l’aigua corrent. En la ciutat domèstica de cases baixes i arrenglerades el santuari és la família, menystenint la dimensió ciutat. No és una ciutat pròpiament dita sinó un assentament urbà. Diferents estudis manifesten que aquest tipus d’assentaments urbans provoquen o reforcen una major individualització, una disminució del nombre i de la pluralitat de contactes entre persones i un relatiu aïllament.
La ciutat pública, reclama vida urbana i exigeix barreja d’usos, edificis i de persones fins on sigui possible. La nostra aposta pel nou districte de Mas Duran, a Montcada i Reixac, s’enquadra en aquesta filosofia. El pla estratègic de Montcada i Reixac, reivindica la (re)construcció de la ciutat pública, una ciutat que està formada per estructures físiques i teixit social. Una ciutat que reivindica les voreres, les botigues, els carrers, els parterres, i els serveis de proximitat, en definitiva una ciutat compacta i compartida.