Les ciutats o es renoven i actualitzen o s’estanquen i perden. To be or no to be, que diria l’erudit. Hi ha una llei en el mercat de les ciutats que ens diu que qui no s’adapta, qui no es renova, qui no s’inventa, queda estancat i perd atractiu i qualitat de vida. La nostra ciutat, Montcada i Reixac, ho saps des de fa anys i no esmerça recursos en millorar com a ciutat.
La clau de tot plegat rau en tenir la ciutat al cap, en visualitzar la ciutat que volem ara i en els propers anys, l’ideal de ciutat que volem llegar a les noves generacions.
Com alcalde de la ciutat, i des del primer dia que vaig ocupar el càrrec, ho vaig tenir molt clar. Per tenir èxit en la millora de la ciutat i en el salt qualitatiu que es mereix era necessari complir tres condicions. Primera, tenir al cap un model de ciutat integradora, moderna, connectada i atractiva pels veïns i futurs veïns. Segona, que Montcada i Reixac estigués, amb un protagonisme actiu, a tots els centres de decisions que afectessin, el seu present i el seu futur. I tercera, estar molt atents de tot el que succeeix al nostre voltant i visualitzar el que podria ocorre en un futur immediat.
Quan escric aquestes línies, miro al meu voltant, i observo en visió retrospectiva, veig que no ho hem fet del tot malament. Montcada i Reixac, en aquests darrers anys ha viscut un salt qualitatiu d’una magnitud considerable, i tot això, com diria Groucho Marx, en una sardònica opinió, malgrat els polítics. Bromes a part, crec, francament, que, entre tots, estem contribuint a fer de la nostra ciutat una ciutat moderna i ben posicionada.
Tots sabem que la nostra és una ciutat difícil, per l’orografia, la posició geogràfica en una cruïlla de camins i la concentració dispersa dels assentaments humans, molts barris, dispersos i no sempre connectats. Malgrat aquesta realitat, mai ens hem conformat, sempre hem lluitat per intervenir en una realitat que tradicionalment hem tingut d’esquenes i, gràcies a la nostra insistència per conjurar la resignació històrica, hem tingut i estem tenint grans triomfs. Podem parlar des de les gran intervencions urbanístiques per recuperar la trama urbana i reduir el impacte de les gran vies de comunicacions, com és el soterrament de la C-17 i de la línia de Franca de RENFE, o el projecte de desdoblament i soterrament de la línia de RENFE de Vic-Puigcerdà, fins a projectes culturals i de lleure de gran magnitud, com és el complex Montcada Aqua, que aglutina una gran espai esportiu, amb una magnifica biblioteca i un nou teatre municipal.
El dinamisme d’una ciutat metropolitana es manifesta no només en els projectes, sinó en les accions i en l’ambició de ciutat. Montcada i Reixac està prenent una dimensió metropolitana de primer nivell. Els avanços són visibles ara i seguiran sent-ho en el futur.
La clau de tot plegat rau en tenir la ciutat al cap, en visualitzar la ciutat que volem ara i en els propers anys, l’ideal de ciutat que volem llegar a les noves generacions.
Com alcalde de la ciutat, i des del primer dia que vaig ocupar el càrrec, ho vaig tenir molt clar. Per tenir èxit en la millora de la ciutat i en el salt qualitatiu que es mereix era necessari complir tres condicions. Primera, tenir al cap un model de ciutat integradora, moderna, connectada i atractiva pels veïns i futurs veïns. Segona, que Montcada i Reixac estigués, amb un protagonisme actiu, a tots els centres de decisions que afectessin, el seu present i el seu futur. I tercera, estar molt atents de tot el que succeeix al nostre voltant i visualitzar el que podria ocorre en un futur immediat.
Quan escric aquestes línies, miro al meu voltant, i observo en visió retrospectiva, veig que no ho hem fet del tot malament. Montcada i Reixac, en aquests darrers anys ha viscut un salt qualitatiu d’una magnitud considerable, i tot això, com diria Groucho Marx, en una sardònica opinió, malgrat els polítics. Bromes a part, crec, francament, que, entre tots, estem contribuint a fer de la nostra ciutat una ciutat moderna i ben posicionada.
Tots sabem que la nostra és una ciutat difícil, per l’orografia, la posició geogràfica en una cruïlla de camins i la concentració dispersa dels assentaments humans, molts barris, dispersos i no sempre connectats. Malgrat aquesta realitat, mai ens hem conformat, sempre hem lluitat per intervenir en una realitat que tradicionalment hem tingut d’esquenes i, gràcies a la nostra insistència per conjurar la resignació històrica, hem tingut i estem tenint grans triomfs. Podem parlar des de les gran intervencions urbanístiques per recuperar la trama urbana i reduir el impacte de les gran vies de comunicacions, com és el soterrament de la C-17 i de la línia de Franca de RENFE, o el projecte de desdoblament i soterrament de la línia de RENFE de Vic-Puigcerdà, fins a projectes culturals i de lleure de gran magnitud, com és el complex Montcada Aqua, que aglutina una gran espai esportiu, amb una magnifica biblioteca i un nou teatre municipal.
El dinamisme d’una ciutat metropolitana es manifesta no només en els projectes, sinó en les accions i en l’ambició de ciutat. Montcada i Reixac està prenent una dimensió metropolitana de primer nivell. Els avanços són visibles ara i seguiran sent-ho en el futur.
